Gaafar al-Nimeiry: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es van fer amb el control > van prendre el control
m Corregit: sota al Sadiq > sota el Sadiq
Línia 25:
El 1975, un cop militar de militars esquerrans dirigits pel Brigadier Hassan Hussein Osman, van intentar enderrocar-lo, pero l'intent va fracassar. El general al-Bagir, lloctinent de Nimeiry, dirigia un contracop que retornava el poder a Nimiery en poques hores. El brigadier Osman va resultar ferit i més tard jutjat per una cort marcial i executat.
 
Una altra vegada el 1976, una força de mil insurgents sota alel Sadiq al-Mahdi, armats i entrenats per [[Líbia]], van creuar la frontera des de Ma'tan as-Sarra; després de passar a través de [[Darfur]] i [[Kordufan|Kordofan]], els insurgents van entrar a part de Khartum que van defensar ferotgement; van lluitar durant tres dies casa per casa a [[Khartum]] i [[Omdurman]] morint unes 3.000 persones; Nimeiry i el seu govern es van salvar després que una columna de tancs de l'exèrcit va entrar a la ciutat.<ref name="Burr and Collins 111">Burr, J. Millard and Robert O. Collins, ''Darfur: The Long Road to Disaster'', Markus Wiener Publishers: Princeton, 2006, ISBN 1-55876-405-4, p. 111</ref> Després d'això les relacions de Sudan amb la Libia de [[Muammar al-Gaddafi]] es van deteriorar.
 
El 1977 l'anomenada Reconciliació Nacional va tenir lloc entre el líder de l'oposició que tenia base a l'estranger [[Sadiq al-Mahdi]] i Nimeiry. Unes mesures limitades de pluralisme permetien a Sadiq al-Mahdi i alguns membres del [[Partit Democràtic Unionista Sudanes]] entrar a la legislatura sota el paraigua de la [[Unió Socialista Sudanesa]]. Les relacions entre [[Khartum]] i el lideratge del [[Sudan del Sud]] empitjoraren després que la Reconciliació Nacional tingués un final prematur al produir-se desacords entre l'oposició i Nimeiry.