Lluís XI de França: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fer-se amb el control > prendre el control
m Corregit: tant ansiava. Carles > tant anhelava. Carles
Línia 51:
Entre [[febrer]] i [[maig]] de [[1437]] visità el [[Llenguadoc]] i va manar reconquerir les places angleses de [[Velay]]. Posteriorment acompanyà al seu pare a l'entrada a [[París]], acabada de reconquerir per les tropes franceses del condestable Richemont.
 
Al [[maig]] de [[1439]], el seu pare el va designar tinent general al Llenguadoc. Per aquest càrrec podia triar els seus propis consellers i capitans. El febrer de [[1440]], després d'una entrevista amb [[Joan II d'Alençon]], provocà l'aixecament conegut amb el nom de la [[Pragueria]], rebel·lió de grans senyors feudals descontents amb el rei així com de Dunois, el mariscal de La Fayette o Georges de Trémoille. Aquesta rebel·lió del [[delfí]] va ser explicada per l'absència de responsabilitat o del manteniment del poder reial. Carles VII havia vist com les prerrogatives otorgades al senyors feudals causaven un efecte desastrós en la unitat del camp francès i atacavent directament la unitat de l'estat centralitzat que tant ansiavaanhelava. Carles VII sofocà la rebel·lió però pel sotmetiment del príncep hereu li hagué de concedir el títol de delfi.
 
El [[1445]] morí la seva primera esposa i l'any següent la seva mare tingué un nou infant, [[Carles de Valois i d'Anjou|Carles d'Anjou]]. Desitjant tenir un hereu es casà en segones núpcies amb [[Carlota de Savoia]], filla del duc Lluís I de Savoia, de tan sols vuit anys. La princesa rebé el sorprenent dot de 200.000 escuts, 12.000 en efectiu. Amb aquest casament se segellà un acord d'amistat entre el duc de Savoia i el propi delfí.