Revisió del 08:47, 10 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 5 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q2603761 ← Edició anterior		Revisió del 23:23, 6 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: Falange, a resultes > Falange, de resultes Edició següent →
Línia 5: El maig de [[1936]] es va entrevistar amb el general [[Emilio Mola\|Mola]] i posteriorment va participar en els preparatius de la revolta del [[18 de juliol]] de [[1936]] a [[Galícia]]. L'agost de 1936, ja a [[Burgos]] i davant l'estada a la presó, a la zona republicana, de José Antonio, es converteix ''de facto'' en el cap nacional de Falange. Després d'una reunió a [[Valladolid]] en la qual es crea la Junta de Comandaments Provisionals, el [[2 de setembre]] de 1936, Hedilla n'és confirmat com a cap. Pel que sembla per encàrrec de José Antonio, es prepara per reorganitzar els quadres falangistes per a la seva integració en la revolta militar. Actuava amb el pseudònim de ''Pasavan''. No obstant això, les seves activitats aixecaren recels que ni ell mateix sospitava. Després d'un incident protagonitzat a [[Salamanca]] la nit del [[16 d'abril]] de [[1937]] per membres de diferents corrents existents dins de Falange, ade resultes dels quals va haver-hi dues morts, la Caserna General de [[Francisco Franco\|Franco]] es va alarmar i va decidir dur endavant un pla que ja venia preparant-se sota la inspiració d'alts comandaments militars i del cunyat de Franco, [[Ramón Serrano Súñer]]: la creació d'un gran partit únic. Així el [[19 d'abril]] de [[1937]] Hedilla és sorprès pel [[Decret d'Unificació]] amb els [[Comunión Tradicionalista\|tradicionalistes]] i sota la prefectura de Franco. Aquesta fusió, encara que va assolir la tranquil·litat política en la zona nacionalista, va suposar, de fet, la desaparició de la Falange Española tal com la concebia José Antonio. Hedilla no va admetre la prefectura de la Junta Política de [[FET y de las JONS]] que per decret de 22 d'abril li va atorgar [[Francisco Franco\|Franco]]. L'ala d'Hedilla, segons l'historiador [[Francisco Blanco]], era la més pròxima al [[nacionalsocialisme]] alemany. Detingut el [[25 d'abril]] de 1937, sota l'acusació, mai provada, d'haver conspirat contra el ''Caudillo'', va ser condemnat a mort. Per intercessió de [[Ramón Serrano Súñer]] en persona i de l'ambaixador d'[[Alemanya]] se li va commutar la pena, i fou bandejat a [[Canàries]]. Després d'haver perdut la seva esposa, que va sofrir un trastorn mental provocat per la injustícia de la condemna, recobra la llibertat el [[1941]] i es trasllada a [[Mallorca]]. Hedilla, d'acord amb [[Narciso Perales]], fundarà el [[Frente Nacional de Alianza Libre]]. A la fi dels [[Anys 1960\|seixanta]] va ser l'eix d'un corrent polític que, després de la seva mort el 1970, s'organitzaria el [[1977]] com ''Falange Española de les JONS (auténtica)''. Després de la desaparició d'aquest partit, el 2002 sorgí [[Falange Auténtica]], actuals seguidors del corrent hedillista.

Manuel Hedilla: diferència entre les revisions