Yitshaq Rabín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Corregit: extenent > estenent |
||
Línia 36:
Yitshaq Rabbín es va imposar a Ximon Peres en unes eleccions primàries, i fou electe candidat a Primer Ministre pel Partit Laborista, al qual brindà una contundent victòria electoral, la primera en 18 anys. Rabbín assumí el seu segon període com a Primer Ministre d'Israel el [[13 de juliol]] de [[1992]], als 70 anys, alhora que mantenia la cartera de Defensa. Tot i la seva llarga rivalitat, nomenà Peres ministre d'Afers Exteriors, qui decidí revifar les [[converses de Madrid]] per mitjà de negociacions secretes a [[Oslo]], primer entre intel·lectuals israelians i membres de la OAP ([[Organització per a l'Alliberament de Palestina]]), i posteriorment amb la intervenció de representants israelians oficials encapçalats pel propi ministre d'Exteriors.
Peres va aconseguir convèncer Rabbín per superar la seva natural aversió al líder de l'OAP, [[Iàssir Arafat]], a qui considerava cap d'una banda [[terrorisme|terrorista]]. Amb gran dosi de pragmatisme i amb l'aval dels Estats Units, va acceptar les negociacions secretes d'Oslo, que conduïren als [[acords d'Oslo]] signats a Washington el [[13 de setembre]] de [[1993]]. Posteriorment, Arafat tornà a [[Gaza]] com a titular d'un govern autònom amb [[Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza|autoritat inicialment sobre la Franja de Gaza]] i [[Jericó]], que posteriorment aniria
Durant el segon i crucial període de govern, Rabbín experimentà una profunda metamorfosi, per passar d'una concepció purament militar del conflicte entre israelians i palestins, mantinguda fins a la seva ferma lluita contra la ''intifada'' com a ministre de Defensa, fins a un convençut promotor del difícil apropament als palestins en recerca de la pau a la regió. La seva fórmula "'''pau a canvi de territoris'''" aspirava a proporcionar a Israel fronteres segures, una normalitat en les relacions amb els països veïns i una acceptació per la comunitat internacional, a canvi de cedir als àrabs part dels territoris ocupats en els successius enfrontaments bèl·lics.
| |||