Diferència entre revisions de la pàgina «Ecologia»

1 octet eliminats ,  fa 6 anys
m
Corregit: de considerats els > de considerar els
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-nteractu +nteraccion))
m (Corregit: de considerats els > de considerar els)
L'escala i la dinàmica tant del temps com de l'espai s'han de considerar acuradament alhora de descriure els fenòmens ecològics.<ref name="Levin92">{{ref-publicació |cognom = Levin |nom = S. A. |article = The problem of pattern and scale in ecology: the Robert H. MacArthur Award |publicació = Ecology |volum = 73 |exemplar = 6 |pàgines = 1943–1967 |any = 1992 |url = http://biology.ucf.edu/~pascencio/classes/Spatial%20Ecology/Levin.pdf|consulta = 2010-03-16 |doi = 10.2307/1941447 |jstor = 1941447}}</ref> Pel que fa al temps, la maduració dels processos ecològics pot trigar milers d'anys. Per exemple, la vida útil d'un [[arbre]] pot passar per diferents etapes de [[successió vegetal|successió]] que conduirà finalment al desenvolupament de boscos madurs. El procés ecològic s'estén encara més lluny en el temps si considerem que els arbres cauen, es van desintegrant i proporcionen un hàbitat adequat per a moltes espècies.
 
En relació a l'espai, l'àrea d'un ecosistema pot variar molt. Per exemple, un sol arbre és menys rellevant si considerem un ecosistema forestal, però té importància per als organismes més petits.<ref name="Stadler98">{{ref-publicació |cognom = Stadler |nom = B. |cognom2 = Michalzik |nom2 = B. |cognom3 = Müller |nom3 = T. |article = Linking aphid ecology with nutrient fluxes in a coniferous forest |publicació = Ecology |volum = 79 |exemplar = 5 |pàgines = 1514–1525 |any = 1998 |doi = 10.1890/0012-9658(1998)079[1514:LAEWNF]2.0.CO;2}}</ref> Diverses generacions d'una població de [[pugons]], per exemple, podrien existir en una sola fulla. Dins de cada un dels [[àfids]] hi viuen diverses comunitats de [[bacteris]].<ref name="Humphreys97">{{ref-publicació |cognom = Humphreys |nom = N. J. |cognom2 = Douglas |nom2 = A. E. |article = Partitioning of symbiotic bacteria between generations of an insect: a quantitative study of a ''Buchnera'' sp. in the pea aphid (''Acyrthosiphon pisum'') reared at different temperatures |publicació = Applied and Environmental Microbiology |volum = 63 |exemplar = 8 |pàgines = 3294–3296 |any = 1997 |url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1389233/pdf/hw3294.pdf|consulta = 2010-03-16 |pmid = 16535678 |pmc = 1389233}}</ref> El creixement d'arbres, al seu torn, tenen relació amb les variables locals, com ara el tipus de [[sòl]], el contingut d'[[humitat]], el pendent del terreny, i el tancament que produeix el dosser del bosc. També s'han de consideratsconsiderar els factors globals més complexos, com el [[clima]], necessaris per a la comprensió dels processos que condueixen a conformar un paisatge forestal d'unes determinades característiques.<ref name="Pojar87">{{ref-publicació |cognom = Pojar |nom = J. |cognom2 = Klinka |nom2 = K. |cognom3 = Meidinger |nom3 = D. V. |article = Biogeoclimatic ecosystem classification in British Columbia |publicació = Forest Ecology and Management |volum = 22 |exemplar = 1–2 |pàgines = 119–154 |any = 1987 |doi = 10.1016/0378-1127(87)90100-9}}</ref>
 
Els patrons mundials de diversitat biològica són complexos. Aquesta biocomplexitat condiciona la interacció que esdevé en els processos ecològics.<ref name="Levin00">{{ref-publicació |cognom = Levin |nom = S. A. |article = Multiple scales and the maintenance of biodiversity |publicació = Ecosystems |volum = 3 |exemplar = 6 |pàgines = 498–506 |any = 2000 |doi = 10.1007/s100210000044 }}</ref> La complexitat ecològica és, almenys, de sis tipus diferents, en relació a: espai, temps, estructura, procés, comportament i geometria."<ref name="Loehle04">{{ref-publicació |cognom = Loehle |nom = C. |article = Challenges of ecological complexity |publicació = Ecological complexity |volum = 1 |exemplar = 1 |pàgines =3–6 |any = 2004 |doi = 10.1016/j.ecocom.2003.09.001 }}</ref>{{rp|3}} Hi ha diferents opinions sobre el que constitueix la complexitat. Una perspectiva és que la complexitat en les ciències de la vida pot ser entesa com a sistemes emergents auto-organitzats amb múltiples resultats possibles i que està dirigida per accidents produïts a l'atzar al llarg de la història.<ref name="Holling01">{{ref-publicació |cognom = Holling |nom = C. S.|article = Understanding the Complexity of Economic, Ecological, and Social Systems|publicació = Ecosystems |volum = 4 |exemplar = 5 |pàgines =390–405 |any = 2004 |doi = 10.1007/s10021-001-0101-5 }}</ref> Els patrons de petita escala no necessàriament expliquen els fenòmens a gran escala, afirmació que estaria d'acord amb l'expressió «la suma és major que les parts".<ref name="Schneider01">{{ref-publicació |cognom = Schneider |nom = D. D. |article = The Rise of the Concept of Scale in Ecology |publicació = BioScience |volum = 51 |exemplar = 7 |pàgines = 545–553 |any = 2001 |url = http://www.mun.ca/biology/dschneider/Publications/2001DCS_AIBS_RiseOfScale.pdf |consulta = 2010-03-16 |doi = 10.1641/0006-3568(2001)051[0545:TROTCO]2.0.CO;2 }}</ref><ref name="Molnar04">{{ref-publicació |cognom = Molnar |nom = J. |cognom2 = Marvier |nom2 = M. |cognom3 = Kareiva |nom3 = P. |article = The sum is greater than the parts |publicació = Conservation Biology |volum = 18 |exemplar = 6 |pàgines = 1670–1671 |any = 2004 |url = http://www.environmental-expert.com/Files%5C8392%5Carticles%5C9961%5CTheSumIsGreaterthantheParts.pdf|doi = 10.1111/j.1523-1739.2004.00l07.x}}</ref> Els especialistes han identificat [[propietats emergents]] i fenòmens d'auto-organització que actuen amb diferents graus d'influència sobre el medi ambient, que van des del nivell molecular al planetari, i que requereixen diferents explicacions científiques.<ref name="Odum1977">{{ref-publicació | cognom = Odum| nom = E. P.|article = The emergence of ecology as a new integrative discipline|publicació = Science|volum = 195|exemplar = 4284|pàgines = 1289–1293|any = 1977|doi = 10.1126/science.195.4284.1289|pmid = 17738398}}</ref><ref name="Lovelock03">{{ref-publicació | cognom = Lovelock|nom = J.|article = The living Earth|any = 2003| publicació = Nature|volum = 426|pàgines = 769–770|doi = 10.1038/426769a|pmid = 14685210|exemplar = 6968}}</ref> Els estudis ecològics a llarg termini proporcionen proves importants que permeten comprendre millor la complexitat dels ecosistemes de períodes temporals llargs i amb grans escales espacials. L'International Long Term Ecological Network (Organisme Internacional de la Xarxa Ecològica)<ref name="urlWelcome to ILTER — ILTER">{{cite web |url=http://www.ilternet.edu/ |title=Welcome to ILTER — ILTER |publisher=International Long Term Ecological Research |accessdate = 2010-03-16}}</ref> gestiona i intercanvia informació científica, a llarg termini, entre centres de recerca. L'experiment més destacat és el ''Park Grass Experiment'' ([[Hertfordshire]], [[Anglaterra]]), una recerca que es va iniciar l'any [[1856]].<ref name="Siverton06">{{ref-publicació |cognom = Silverton |nom = J. |cognom2 = Poulton |nom2 = P. |cognom3 = Johnston |nom3 = E. |coautors=et al|article = The Park Grass Experiment 1856–2006: its contribution to ecology |publicació = Journal of Ecology |volum = 94 |exemplar = 4|pàgines = 801–814 |any = 2006 |url = http://www.demonsineden.com/Site/Research_publications_files/Silvertown%20et%20al.%202006.pdf |doi = 10.1111/j.1365-2745.2006.01145.x }}</ref> Un altre exemple és l'estudi de Hubbard Brook, a les White Mountains, a [[Nou Hampshire]], en funcionament des de 1960.<ref>{{cite web |url=http://www.hubbardbrook.org/ |title=Hubbard Brook Ecosystem Study Front Page |work= |accessdate = 2010-03-16}}</ref>
1.132.792

modificacions