Exèrcit de l'antic Egipte: diferència entre les revisions

Els exèrcits van ser augmentant gradualment el nombre de mercenaris, professionals de la guerra la principal aspiració era millorar la seva pròpia sort. Sense cap esperit patriòtic, eren elements insegurs. Els Lágidas no van fer res per fer front a aquest problema fins que [[Ptolemeu IV]] va decidir realitzar un reclutament natiu, buscant constituir un moll de soldats fidels com a base de la seva defensa militar. Els primer Ptolomeu havien intentat establir als mercenaris a [[Egipte]], donant-los així una motivació nacionalista. Per això, es distribuïa entre aquests mercenaris estrangers parcel·les de terra a canvi de la seva participació militar en cas de conflicte. Els lots eren proporcionals al grau militar dels seus beneficiaris, quan el sistema va ser ampliat als nadius incorporats en l'exèrcit, aquests van haver d'acontentar amb parcel·les més petites que els grecs. Aquest sistema va posar als soldats grecs en contacte amb els nadius, i va ajudar a la transmissió de noves tècniques agrícoles.

 

 

Si aquest sistema va permetre als primers Lágidas assegurar-se un exèrcit relativament sòlid, el seu efecte es va desfer a poc a poc, degut en primer lloc a la saturació en les terres disponibles que el rei podia oferir a canvi d'un compromís en l'exèrcit, després, perquè el fet que els nadius es poguessin beneficiar d'aquest sistema el desvalorava als ulls dels grecs; I pitjor encara, perquè no es recuperaven aquestes terres a la mort dels seus posseïdors, que els transmetien als seus hereus sense que aquests reassumint les obligacions militars del seu pare. Aquest últim cas es va aguditzar al final del període ptolemaic, a causa de la transmissió dels terrenys a les filles quan aquestes eren les úniques hereves: El sistema de nou ha de basar-se en la contractació de mercenaris.