Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: més bé la > més aviat la
Ja el [[1791]], però, Schiller va caure malalt amb perill de mort. El 3 de gener va patir un col·lapse, amb tos convulsiva i pèrdua de coneixement. Dues setmanes després va tenir altres atacs, que continuaren fins a maig. És probable que Schiller emmalaltís de [[tuberculosi]], de la qual ja no es curaria completament. El desembre del [[1791]], [[Ernst Heinrich]], duc de Schimmelmann i Friedrich Christian von Augustenburg ofereixen a Schiller una pensió anual de 1.000 tàlers, que li foren pagats durant cinc anys per aliviar els seus problemes econòmics durant la malaltia.
 
El [[1792]] Schiller fou nomenat Ciutadà d'Honor de la República Francesa per ''Die Räuber'', juntament amb [[Friedrich Gottlieb Klopstock]], [[Johann Heinrich Pestalozzi]]], [[George Washington]] i [[Tadeusz Kościuszko]]. El motiu era més aviat la fama d'escriptor de Schiller que les seves accions. Tot i que en un principi va estar a favor de la [[Revolució Francesa]], temia que els partidaris de la llibertat es convertissin en partidaris de la tirania. Efectivament, el rei de [[França]] fou guillotinat més endavant pels lluitadors de la llibertat. Schiller va condemnar aquest fet.
 
Acabà la ''Geschichte des Dreißigjährigen Krieges'' (''Història de la Guerra dels Trenta Anys''), obra que el convertí en l'historiògraf més important que havia fins llavors tingut [[Alemanya]]; també li editaren les obres ''Neue Thalia'' (''Nova Thàlia'') i ''Über die tragische Kunst'' (''Sobre l'art tràgic'').
1.121.337

modificacions