Bursa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: dels qual més > dels quals més |
m Corregit: amb tot una > amb tota una |
||
Línia 8:
Va passar a domini romà amb Bitínia i després al domini bizantí. Els grecs la van conservar fins passat el [[1300]], car en aquest any era encara una de les poques ciutat d'Anatòlia que dominaven junt amb [[Nicea de Bitínia|Nicea]] i [[Filadèlfia]]. El ''tekfur'' (cap militar) de Prusa (generalment esmentada com a Brusa) fou derrotat al coll de Dinboz pels otomans, que van [[Setge de Bursa|assetjar la ciutat]] ([[1308]]) però no la van poder conquerir. Va quedar bloquejada durant anys, i finalment es va rendir per la gana el [[6 d'abril]] de [[1326]]; el comandant bizantí va poder abandonar la ciutat sa i estalvi però el seu conseller Saroz, que havia recomanat la rendició, va passar al servei dels otomans; els grecs van ser establerts a un barri i la ciutat va ser ocupada per turcs i la ciutadella fou declarada la capital del beylik otomà. El [[1432]] la ciutadella tenia un miler de cases. [[Orkhan]] hi va encunyar la seva primera moneda de plata el [[1327]]. Els soldans otomans van construir diverses edificacions, sobretot religioses com mesquites i minarets, però també algun palau i altres edificis públics. La ciutat va créixer i es van formar nous barris. Encara que [[Adrianòpolis]] fou conquerida el [[1365]], Brusa va romandre la capital fins al [[1402]] quan fou saquejada i incendiada per [[Tamerlà]] i la capital es va traslladar a Europa, a Adrianòpolis ([[Edirne]]).
Poc temps després tornà a ser esmentada com un gran centre administratiu i comercial. Quan Mehmet II va establir la seva capital a [[Constantinoble]] ([[Istanbul]]) una part dels habitants de Brusa es van haver de traslladar forçats a la nova capital. A la mort de [[Mehmet II]], en la guerra civil que va seguir ([[1481]]), va donar suport a Djem que hi va resistir 18 dies i hi va emetre una moneda. Posteriorment fou considerada una de les tres capitals de l'Imperi, i alguna vegada els soldans hi venien a residir alguna temporada. La seda era la seva principal riquesa, amb
Brusa fou capital del [[sandjak]] de [[Khudawendigar]] a l'eyalat d'[[Anadolu]]. El [[1832]] fou capital de l'eyalat de Khudawendigar dividit en els [[mutassarrif]]liks de Bursa, Kara Hisar, [[Kutahya]], [[Biledjik]], [[Erdek]] i Biga; el [[1864]] es va crear el wilayat de Khudawendigar amb els ''liwas'' de [[Karesi]], [[Kodja-eli]], Kara Hisar i Kutahya, també amb Brusa com a capital. El [[1892]] la seva població era de 76.000 habitants dels quals més de 5.000 eren grecs, prop de 8.000 armenis i 2.500 jueus. Sota la república turca la indústria de la seda, greument afectada per la guerra, es va recuperar mercès a una política proteccionista. La població va tenir un fort increment entre [[1940]] i [[1955]] passant de 77.000 a 131.000 habitants. Ha patit diversos terratrèmols, el més greu el de [[1855]].
| |||