Correggio: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fer-se amb el poder > prendre el poder
m Corregit: pare a la seva vegada de > pare al seu torn de
Línia 42:
Línea de Gherardo IV da Correggio:
Gherardo IV, mort després del [[1203]], va deixar un sol fill, Giberto I, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, que el [[1197]] va actuar com àrbitre en una disputa a Campagnola i va morir el segle XIII deixant tres fills: Gherardo V, Roberto (administrador de l'església dels Sants Michele i Quirino de Correggio des el [[1240]]) i un tercer de nom i circumstàncies desconegudes que fou pare d'Obizzo, Podestà de Reggio el [[1241]] i pare aal laseu seva vegadatorn de Corrado, Podestà de Reggio el [[1293]], i de Florida, casada amb Roberto III di Collalto, comte de Treviso i Collalto.
 
Gherardo V conegut com a Dentibus, fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma; fou podestà de Modena el [[1236]], de Parma el [[1238]] i el [[1247]], de Reggio el [[1240]] i de [[Gènova]] el [[1250]] i fou un dels principals caps dels [[güelf]]s a [[Llombardia]]. Va fer testament el [[1257]] i devia morir poc després. Es va casar amb Adelàsia Rossi (filla de Sigifredo Rossi senyor de Gazzano) amb la que va tenir quatre fills: Guido II, Matteo III, una de nom desconegut, i Beatrice. Del primer parlarem seguidament; de la de nom desconegut només se sap que es va casar amb el comte Simone de Casaloldo; Beatrice fou monja benedictina i abadessa del Monestir di San Tommaso di Reggio com una altra Beatrice de dos segles enrere; Mateu III fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma, podestà de Piacenza ([[1250]]), Florència ([[1257]]), [[Padua]] ([[1258]], [[1263]] i [[1269]]), Bolonya ([[1261]] i [[1282]]), [[Treviso]] ([[1265]] i [[1266]]), Mantua ([[1269]]), Cremona ([[1272]]), Modena ([[1274]] i [[1283]]), [[Perusa]] (1278), Pistoia ([[1286]]) i Reggio ([[1288]]), i capità del poble de Padua ([[1279]]) i ambaixador de Parma davant el Papa el [[1279]] i el [[1282]]. Va deixar un fill bastard, Jacopino, pare de Matteo, senyor del castell de San Quirico, que va vendre aquest castell al seu cosí prim Gianfranco I Cagnolo da Correggio el [[1346]]; des el [[1315]] va trencar la tradició familiar i fou del partit [[gibelí]] i va introduir una guarnició estrangera al seu castell fins que fou assetiat pels parmesans i es va sotmetre a canvi de diners; fou poeta de baixa qualitat però és esmentat per Ireneo Affò a la ''Memorie degli Scrittori e Letterati Parmigiani'' (Parma finals del segle XVIII).