Guadix: diferència entre les revisions

És un dels assentaments humans més antics de la [[Península Ibèrica]]. En època [[Imperi Romà|romana]] era colònia i se l'anomenava ''Julia Gemella Acci'', d'on prové l'actual gentilici, accitans. El nom actual de la ciutat es remunta a l'època musulmana, quan la ciutat s'anomenava ''Wadi Aix'' (del riu ''Aix'', arabització del nom preislàmic ''Acci'', que podria ser íber), pronunciat ''wadix'' en l'àrab col·loquial granadí. Durant la dinastia [[nassarita]] del [[Regne de Granada]], Wadi Aix era una de les 33 ''màdinats'' o ciutats amuralladesemmurallades que disposava d'[[alcassaba]]. Durant aquest període la seva demarcació jurisdiccional era gairebé idèntica a la de l'actual comarca de Guadix. La ciutat tenia potser a l'entorn dels deu mil habitants. El nom musulmà es presenta en les formes Wadi Ash, Wadi l-Asha(t) i Wadi Yash, i quan es refereix a la ciutat únicament s'esmenta com Madinat Ash i Madinat Bani Sam (que podria ser originat per l'establiment a la ciutat de la tribu dels Banu Sam(i) d'origen iemenita. Els castellans l'anomenaven Guedix o Guadiex, nom del qual va evolucionar a Guadix. Durant les primeres taifes fou part del regne de Granada, i altre cop a la caiguda dels almohades (1238). En aquest temps la ciutat estava dominada pels Banu Ashkilula sovint oposats al regne de Granada; des de 1433 va pagar tribut als reis de Castella; un pretendent nàsrida, conegut com el Zagal, la va entregar al rei de Catalunya-Aragó Ferran i a la reina castellana Isabel el 1489. La comarca incloïa les fortaleses de [[Diezma]], [[Aldeire]], [[Valle del Zalabí|Alcudia de Guadix, Exfiliana]], [[Beas de Guadix]], [[Gor]], [[Jerez del Marquesado]], [[Fiñana]] i [[la Calahorra]].