Grans Llacs d'Amèrica del Nord: diferència entre les revisions

El sistema inclou també el [[Riu Santa Maria]] entre el llac Superior i el llac Huron, el [[Riu Saint Clair]] entre el llac Huron i el llac Saint Clair, el [[Riu Detroit]] entre el llac Saint Clair i el llac Eire, yi el [[Riu Niàgara]] i les [[Cascades del Niàgara]], entre el llac Eire i el llac Ontàrio. El llac Huron sol dividir-se en el llac Huron i la [[Badia de Georgian]].

Juntament amb el riu Sant Llorenç, els grans llacs contenen al voltant del 18% de l'aigua dolça de la Terra: 23 010 km ³. Això representaria una quantitat d'aigua emmagatzemada prou com per a cobrir tot el continent [[Europa|europeu]] amb una profunditat de 2,2 metres. Encara i contenir la major quantitat més gran d'aigua dolça del món, només constitueixen una petita part de l'aigua potable americana (al voltant del 2,2%).

La conca dels Grans Llacs és influenciada per tres factorfactors meteorològics principals: les [[Massa d'aire|masses d'aire]] provinents d'altres regions, la situació a l'interior del continent i la influència moderadora de la massa d'aigua que els constitueixen.<ref name="EPA">{{ref-web|url= http://www.epa.gov/glnpo/atlas/glat-chap2-f.html#Climat

Els llacs afecten alel clima, en el que es coneix com [[efecte de neus de llac|efecte llac]]. A l'hivern, l'evaporació provocada pels vents de l'oest o del sud-oest pot produir grans nevades. Així doncs es donen lloc fenòmens com les [[Tempesta de neu|tempestes de neu]], que poden convertir-se en [[Pluja glaçada|pluges glaçades]] o en [[pluja]] a la zona sud.<ref name=EPA/> Dintre dels anticiclons que dominen els mesos més freds, l'aire àrtic, que passa pel damunt dels llacs no glaçats dóna lloc a [[Borrasca de neu|borrasques de neu]] a les zones costaneres. Aquest fenomen s'anomena ''[[Snow Belt]]''. Aquestes borrasques poden deixar grans quantitats de neu a un lloc costaner. L'exemple més destacat és la quantitat de neu que cau en [[Buffalo]], Nova York, resultant de l'evaporació emesa pel Llac Erie. No és inusual que nevi en dies de cels clars a causa d'aquest fenomen.

Malgrat la seva descomunal mida, gran part dels Grans Llacs es congelen en Hivern. La temperatura de la superfície dels llacs disminueix gradualment a l'hivern i la superfície del llac Erie es cobreix generalment a l'hivern. Els altres llacs mantenen generalment certes zones sense gel. Les borrasques disminueixen perquè la intensitat fins ben entrat l'hivern, a mesura que el gel va cobrint els llacs. Això atura el flux de vaixells durant aquesta estació. Alguns [[trencaglaç]]os s'usen en els llacs.

D'aquesta manera, els llacs moderen les temperatures de les estacions, absorbint la [[calor]] i refredant l'aire a l'estiu, i desprenent suaument aquestaquesta calor a la tardor. Aquesta temperatura atenuada crea regions conegudes com a "cinturons fruiters", on es conreen fruites tradicionalment produïdes més al sud. La costa est del Llac Michigan i la costa sud del Llac Erie allotgen molts cellers. La Península de Niàgara, entre el l'Erie i Ontario, compta amb excel·lents vins. També relacionat amb l'efecte llac és l'aparició de boira, sobretot en el Llac Superior, a causa del seu clima marítim.

Els Grans Llacs s'han format al final de l'última [[era glacial]] ([[glaciació de Wisconsin]]), fa aproximadament 10.000 anys, quan el l'[[inlandsis]] Laurentidien va recular deixant grans quantitats d'aigua de desgel (vegeu [[Llac Agassiz]]) que omplí els buits que s'havien format, creant així els Grans Llacs que coneixem avui.

La regió dels Grans Llacs forma part de la gran [[depressió (geografia)|depressió]] central de d'[[Amèrica del Nord]] estenent-se cap al sud en direcció de la [[planura]] del [[Mississipí-Missouri|Missouri]].

Aproximadament 30 milions de persones<ref>(en anglès) [http://www.epa.gov/glnpo/ Statistique]</ref> viuen a la conca a Grans Llacs. Algunes metròpolis se situen sobre les ribes d'aquests llacs : les més poblades són [[Chicago]], [[Toronto]] i [[Detroit]] (Michigan) reunides en un espai transfronterer anomenat [[Main Street America]]. La regió dels Grans Llacs és igualment una conca industrial important.

Els Grans Llacs sempre han constituït una gran via de comunicació fluvial, que s'aprofità des dels inicis de la població de les seues ribes i que s'accelerà a l'època industrial, època en quequè es van construir importants obres, com canals, rescloses, ports, etc. Aquestes obres s'han modernitzat a partir dels anys 50 i s'han continuat fins a constituir la via marítima de Sant Llorenç el [[1959]].

Durant la colonització, els grans llacs i els seus rius eren l'única manera pràctica de moure gent i càrrega. Les [[Gavarra|gavarres]] de la Nord-amèrica central, tenien la possibilitat d'arribar a l'[[oceà Atlàntic]] des dels Grans Llacs alen obrir-se el [[canal Erie]] alel 1825. El 1848, amb l'obertura del [[canal d'Illinois i Michigan]] a [[Chicago]], s'habilità l'accés directe al riu Mississipi des dels llacs. Amb l'establiment d'aquestosaquests dos canals, s'aconseguí posar en comunicació ciutats tan llunyanes com [[Nova York]] i [[Nova Orleans]].

Les rutes d'immigració encara tenen un cert efecte avui dia. Els immigrants solien formar les seves pròpies comunitats, Ii algunes àrees tenen una segregació ètnica pronunciada, amb grups de neerlandesos, alemanys, polonesos, finesos d'entre altres. A causa del fet que molts immigrants romangueren un temps a la colònia de [[Nova Anglaterra]] abans de moure's cap a l'oest, moltes àrees dels Estats Units a la vora dels Grans Llacs, mantenen una gran semblança amb l'aspecte de Nova Anglaterra, especialment a l'estil de les cases i a l'accent de la població.

L'èxit del ferrocarril i de les comunicacions per carretera va fer que la majoria dels transports de mercaderies es transportaren fent ús d'aquesta mena de transports, mentre que els vaixells domèstics van restar per moure càrregues a [[Transport a granel|granel]], com el [[ferro]], elels [[mineral]]s, el [[carbó]] o la [[pedra calcària]] necessàries per a la indústria de l'[[acer]]. El transport a granel es desenvolupà degut a causa de les mines properes als llacs. L'ús dels llacs era, per tant, una oportunitat econòmica per a transportar les matèries primeres de la producció de l'acer a plantes centralitzades en comptes de disposar de plantes de producció properes al [[Jaciment geològic|jaciment]]. El transport de minerals a granel no era l'únic ús que es feia dels llacs, també s'empraven embarcacions per a l'exportació del gra.

Als segles [[segle XIX|XIX]] i [[segle XX|XX]], el ferro i altres minerals com el [[coure]] s'enviaven al sud, mentre que els subministraments, el menjar i el carbó s'enviaven al nord. DegutA acausa de la localització de les mines de carbó a Pennsylvania i a [[Virgínia de l'Oest]], i a la presència de la via fèrria del nord-oest a les muntanyes [[Apalatxes]], els ferrocarrils van afavorir el desenvolupament de les rutes fluvials que anaven des del nord fins a ports tals com els d'[[Erie, Pennsylvania]] i d'[[Ashtabula, Ohio]].

DegutA alcausa del desenvolupament independent de la comunitat marítima dels llacs, s'han adquirit certes peculiaritats regionals al vocabulari. Els vaixells, independentment de la seua mida, s'anomenen ''barques''. Quan els vaixells de vela donaren via als vaixells de vapor, s'anomenaren barques de vapor – el mateix terme es feia servir al riu Mississipi. Els vaixells també tenien un disseny distintiu (veure [[vaixell de càrrega de llac]]). Els vaixells que transportaven mercaderies principalment als llacs s'anomenaven ''lakers''. Les barques deforeres se solien anomenar ''salties''.

Una de les mesures comunscomunes als llacs eren les cobertes de 305-per-32 m amb un pes de de 80.120 tones mètriques i amb un sistema de transport per cinta que podia descarregar per si mateix el vaixell fent ús d'un [[polispast]] a un costat.<ref>{{ref-web|títol=Great Lakes Fleet Page Vessel Feature -- Burns Harbor

Els Grans Llacs es fan servir avui dia com a mitjà de transport de béns a granel i a gran escala. El 2002, es van moure 162 milions de tones netes de càrrega en sec i a granel. Aquesta quantitat és constituïda de major a menor ordre per: [[mineral de ferro]], gra i [[potassa]]. El mineral de ferro i part de la pedra i el carbó transportat als llacs són per al seu ús a la indústria de l'acer. Una altra modalitat present en el transport als llacs és la del transport de líquids i càrrega [[contenerització|conteneritzada]] encara que la majoria dels vaixells de [[contenedor]]s no poden passar les rescloses de la via marítima de Sant Llorenç, a causa del fet que aquestosaquests vaixells són massa amples. La quantitat total d'enviaments de transport als llacs ha sofert una tendència a la baixa durant els últims anys.

Des de 1844 fins a 1857, els [[vaixells de vapor dels Grans Llacs]] transportaven passatgers i càrrega al voltant dels Grans Llacs, eren els anomenats ''[[palace steamers]]''. Al transcurs del [[segle XX]] els vaixells de luxe de vapor navegaven directament des de Chicago fins a Detroit o Cleveland. AquestosAquests vaixells estaven al servei de la ''Detroit & Cleveland Navigation Company''. Molts ferris operen en l'actualitat als Grans Llacs, transportant passatgers a diverses illes, incloent-hi l'[[Illa Royale]], l'[[Illa Pelee]], l'[[Illa Mackinac]], l'[[Illa Beaver]], les dues [[Illes Bois Blanc]], l'[[Illa Kelleys]], l'[[Illa de South Bass]], l'[[Illa de North Manitou]], l'[[Illa de South Manitou]], l'[[Illa Harsens]], l'[[Illa Manitoulin]] i les [[Illes Toronto]]. El 2007, tres rutes de transport de cotxes per ferri prestaven servei als llacs, dos al Llac Michigan: un vaixell de vapor de [[Ludington (Michigan)]] a [[Manitowoc (Wisconsin)]], un catamarà d'alta velocitat des de [[Milwaukee]] fins a [[Muskegon|Muskegon (Michigan)]] i un al Llac Erie: una barca des de [[Kingsville (Ontario)]] o [[Leamington (Ontario)]] fins a [[Sandusky (Ontario)]], passant per Pelee Island (Ontario). També és destacable el [[ferri internacional]] que travessava el Llac Ontario des de [[Rochester (Nova York)]] fins a [[Toronto]].

La gran mida dels Grans Llacs incrementa els perills del transport naval, atenent a l'aparició d'amenaces com [[tempestes]]. Els llacs són susceptibles de ser afectats per tempestes severes, particularment a la tardor, des de finals d'octubre fins a principis de desembre. Centenars de vaixells han trobat el seu final als llacs. La major concentració més gran de vaixells esfondrats es troba prop de [[Thunder Bay (Michigan)]], baix del Llac Huron, prop del punt on s'ajunten les vies de pas de vaixells de l'est i de l'oest.

</ref> L'últim gran vaixell de transport que s'ha enfonsat als llacs fou el [[SS Edmund fitzgerald]], que s'afonà el 10 de novembre de 1975, a 50 km de distància del Whitefish Point. La major pèrdua més gran en termes de vides a un naufragi als llacs, pot serpotser fóra la del ''[[Lady Elgin]]'', enfonsat a 1860 causant la pèrdua de 400 vides aproximadament. Un altre incident ocorregué al port de Chicago el 1915, on el vaixell [[SS Eastland]] va tombar mentre carregava passatgers, causant 841 víctimes mortals.

Els llacs reben sals de desglaç resultant de l'eliminació de la neu de les carreteres. Sofreixen una [[eutrofització]] d'origen agrícola i urbà ([[aigües residuals]]) que no poden depurar. A això s'afegeixen dels problemes ecològics greus i nous vinculats a les concentracions creixents de producte afectant la fertilitat o comportant-se com paranys hormonals, o vinculats a la introducció d'[[espècie invasiva|espècies invasives]] ([[Musclo zebrat]] per exemple). En [[1980]], la Comissió mixta internacional havia identificat 42 indrets prioritaris considerats «preocupants» en base aper la gravetat de la contaminació de les seves aigües. Cal també lluitar contra la [[contaminació de l'aire]]: Les [[pluges àcides|pluges]] que renten els plomalls de contaminació es fan [[pluges àcides|àcides]] i contenen mercuri, pesticides, nodriments i nombrosos agents contaminants emesos per les fàbriques, els vehicles i les ciutats : de 90 a 95% dels productes químics que contaminen el [[Llac Superior]] tindrien un origen [[contaminació atmosfèrica|atmosfèric]].