Máquina!: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Màquina. Al 2004 > Màquina. El 2004 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
A finals de 1969, García és substituït per Josep Maria "Tapi" Vilaseca i amb ell van enregistrar el segon single, amb un so més encarat al pop, ''Earth's daugther'' amb ''Look away our happiness'' com a cara B. "Earth's Daugther" va ser el principal èxit del grup, aquest single es va editar també fora d'Espanya a països com França, Suïssa o Alemanya. El maig de 1970, Jordi Batiste havia de marxar a fer el servei militar obligatori i per substituir-lo va entrar [[Josep Maria París]], amb el qual van gravar part del seu primer LP, que va aparèixer l'any [[1970]] sota el nom de ''Why? Máquina!''. Aquest àlbum està format per quatre temes que envolten una llarga suite dividida en dues pistes. En paraules de Jordi Batiste, aquesta suite, que duu per nom ''Why?'', fou el resultat d'una improvisació dels cinc membres del grup. El tema que obre l'àlbum, ''I believe'', en canvi, és una aportació improvisada de [[Josep Maria París]] sobre la base harmònica i rítmica de la resta de components, entre els quals no es troba Batiste. L'última cançó, ''Let me born'', és una composició de Jordi Batiste interpretada sense JM París. La portada d'aquest àlbum representa un rellotge de butxaca enclavat en un [[croissant]], i sembla ser una crítica al retrogradisme del [[Franquisme|règim franquista]].
Amb la marxa de Batiste, París va passar a ser el guitarrista principal i Cabanach va
Entre permís i permís del servei militar, Enric Herrera va anar contactant amb músics per refundar Máquina! com a una formació de [[Jazz-Rock]] amb secció de vents a l'estil de grups com [[Blood, Sweat and Tears]] i [[Chicago Transit Authority]]. Va integrar el grup Crac, format per [[Carles Benavent]], [[Emili Baleriola]] i [[Salvador Font]], que tot i la seva joventut, van rebre molt bones crítiques en el Festival de Música Progresiva de la tardor de 1970. La secció de vent estava formada inicialment per dos membres de Yerba Mate, els argentins Carlos Avalone a la trompeta i Ricardo Solís al trombó, Joan Mena al saxo alt i a la veu i la flauta la canadenca Arta Arbelle que no va arribar a gravar a l'estudi amb el grup. Aquesta formació, sense Arbelle, va editar un single el febrer de 1971, ''Sun brings the summer'' i ''Burning butts'' com a cara B amb Baleriola com a cantant del primer. El 14 de març de 1971 debutarien amb Arbelle com a cantant en el [[Palau de la Música Catalana]] amb [[Enric Barbat]], que iniciava la seva carrera en solitari. Aquest va suposar el primer concert de rock en la història del Palau de la Música. Van rebre bones crítiques i els van bategar com els Chicago espanyols, tot i que alguns van manifestar una certa decepció pel so més professional i menys improvisat que mostrava aquesta Máquina! Val a dir que si la primera Máquina! va ser la primera formació de rock progressiu a Espanya, aquesta segona Máquina! va ser la primera formació Jazz-Rock, encara que el progressiu enfonsament de la revolució musical de 1968-1971 va forçar la dissolució del grup en 1972.
Durant l'any i mig que aquesta nova Máquina! va funcionar, els canvis de formació van ser constants, probablement degut a que l'absència del seu líder, (a l'exèrcit), no li donava l'estabilitat necessària al grup. Van editar un segon single al 1972, ''Take it easy/King Kong rides again'', amb un so Jazz-Rock una mica més comercial amb el nord-americà Teddy Ruster com a cantant, però l'anunci per part de la premsa de que el grup ''underground'' per
Aquest segon LP, anomenat ''En Directo'', va ser editat a l'octubre de 1972 quan ja no existia la formació i amb ressenyes força tristes en la
Després de molts anys d'inactivitat, Jordi Batiste ha reunit algun cop alguns membres originals de la formació junt amb altres músics. A la "Sala Europa" de Granollers el 2004, i en l'àmbit del festival ''Euroyeyé 07'', celebrat a la ciutat [[Astúries|asturiana]] de [[Gijón]] on van oferir un concert el 5 d'agost de [[2007]]; i també a la plaça de la Catedral de [[Lleida]], el 22 de setembre de 2007.
|