Máquina!: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Màquina. Al 2004 > Màquina. El 2004
Cap resum de modificació
Línia 10:
A finals de 1969, García és substituït per Josep Maria "Tapi" Vilaseca i amb ell van enregistrar el segon single, amb un so més encarat al pop, ''Earth's daugther'' amb ''Look away our happiness'' com a cara B. "Earth's Daugther" va ser el principal èxit del grup, aquest single es va editar també fora d'Espanya a països com França, Suïssa o Alemanya. El maig de 1970, Jordi Batiste havia de marxar a fer el servei militar obligatori i per substituir-lo va entrar [[Josep Maria París]], amb el qual van gravar part del seu primer LP, que va aparèixer l'any [[1970]] sota el nom de ''Why? Máquina!''. Aquest àlbum està format per quatre temes que envolten una llarga suite dividida en dues pistes. En paraules de Jordi Batiste, aquesta suite, que duu per nom ''Why?'', fou el resultat d'una improvisació dels cinc membres del grup. El tema que obre l'àlbum, ''I believe'', en canvi, és una aportació improvisada de [[Josep Maria París]] sobre la base harmònica i rítmica de la resta de components, entre els quals no es troba Batiste. L'última cançó, ''Let me born'', és una composició de Jordi Batiste interpretada sense JM París. La portada d'aquest àlbum representa un rellotge de butxaca enclavat en un [[croissant]], i sembla ser una crítica al retrogradisme del [[Franquisme|règim franquista]].
 
Amb la marxa de Batiste, París va passar a ser el guitarrista principal i Cabanach va reconvertirsereconvertir-se a baixista i cantant. Va ser en aquesta època quan van realitzar a la [[Plaça Catalunya]] de Barcelona un concert multitudinari amb el rocker francès [[Eddy Mitchel]], un esdeveniment inèdit aleshores i que no es va repetir mai més als anys 70. Herrera, Cabanach, Vilaseca i París van passar tot l'estiu tocant en diverses discoteques de la [[Costa Brava]] fins que al setembre/octubre de 1970 va ser Enric Herrera el que va haver d'anar a l'exèrcit. Abans de marxar, Herrera va deixar el grup per "cabreigemprenyament meu", segons va confesarconfessar a Claudi Montañà en un reportatge de 1975 sobre la música progressiva. Mai es va saber les raons concretes d'aquest "cabreig". El trio Cabanach, Vilaseca i París va continuar tocant amb bones crítiques tot i que alguna demanava la tornada de Herrera per a liderar el grup. No obstant això, al gener de 1971 Cabanach va haver de marxar també a l'exèrcit deixant Máquina! sense cap dels seus membres originals. A principis de 1971 es va donar lloc una lluita legal pel nom del grup entre Enric Herrera i el duet París-Vilaseca. Herrera va quedar-se amb els drets del nom per a l'edició de música però no havia impediments a que ambuesambdues bandes utilitzaren el mateix nom per als directes. Això va crear una gran confusió durantsdurant uns mesos fins que Vilaseca i París van agafar altres camins i va quedar només la Máquina! d'Herrera.
 
Entre permís i permís del servei militar, Enric Herrera va anar contactant amb músics per refundar Máquina! com a una formació de [[Jazz-Rock]] amb secció de vents a l'estil de grups com [[Blood, Sweat and Tears]] i [[Chicago Transit Authority]]. Va integrar el grup Crac, format per [[Carles Benavent]], [[Emili Baleriola]] i [[Salvador Font]], que tot i la seva joventut, van rebre molt bones crítiques en el Festival de Música Progresiva de la tardor de 1970. La secció de vent estava formada inicialment per dos membres de Yerba Mate, els argentins Carlos Avalone a la trompeta i Ricardo Solís al trombó, Joan Mena al saxo alt i a la veu i la flauta la canadenca Arta Arbelle que no va arribar a gravar a l'estudi amb el grup. Aquesta formació, sense Arbelle, va editar un single el febrer de 1971, ''Sun brings the summer'' i ''Burning butts'' com a cara B amb Baleriola com a cantant del primer. El 14 de març de 1971 debutarien amb Arbelle com a cantant en el [[Palau de la Música Catalana]] amb [[Enric Barbat]], que iniciava la seva carrera en solitari. Aquest va suposar el primer concert de rock en la història del Palau de la Música. Van rebre bones crítiques i els van bategar com els Chicago espanyols, tot i que alguns van manifestar una certa decepció pel so més professional i menys improvisat que mostrava aquesta Máquina! Val a dir que si la primera Máquina! va ser la primera formació de rock progressiu a Espanya, aquesta segona Máquina! va ser la primera formació Jazz-Rock, encara que el progressiu enfonsament de la revolució musical de 1968-1971 va forçar la dissolució del grup en 1972.
 
Durant l'any i mig que aquesta nova Máquina! va funcionar, els canvis de formació van ser constants, probablement degut a que l'absència del seu líder, (a l'exèrcit), no li donava l'estabilitat necessària al grup. Van editar un segon single al 1972, ''Take it easy/King Kong rides again'', amb un so Jazz-Rock una mica més comercial amb el nord-americà Teddy Ruster com a cantant, però l'anunci per part de la premsa de que el grup ''underground'' per exelexcel·lència es tornava comercial, va fer que perderen els seus antics fans i no van rebre suport del públic aficionat a la música més comercial degut a la consolidada fama del grup. Això va deixar a la banda en una situació difícil i Enric Herrera va prendre la decisió de gravar un disc en directe preveient la propera dissolució de la banda. Van convidar a Jordi Batiste per cantar les antigues cançons de Máquina! i van fer dos recitals el 7 i 8 de juliol de 1972 al [[Casino l'Aliança del Poblenou]]. Després d'això, el grup va fer un concert a la discoteca M&M de Madrid i es va dissoldre per raons econòmiques.
 
Aquest segon LP, anomenat ''En Directo'', va ser editat a l'octubre de 1972 quan ja no existia la formació i amb ressenyes força tristes en la prensapremsa musical i generalista que lamentaven la desaparició d'aquesta banda, que estava considerada com una de les millors de tot l'Estat. Fins i tot, la revista Disco Express s'oferia a enviar aquest doble LP a qui el solicitara si pagava les despeses d'enviament. "En Directo" va ser el primer disc doble enregistrat en directe per un grup espanyol. En 1982, Àngel Fàbregas, responsable del segell discogràfic Als Quatre Vents, va editar un EP, ''Funciona...'', amb dos gravacions inèdites de la segona Màquina. El 2004 es va publicar un LP d'edició limitada ''...Funciona'', amb tots els singles de Máquina! i alguna versió inèdita gravada en ''Jam Sessions''. Aquest LP també contenia un llibret amb la història detallada del grup i diverses fotos de l'època. Tant l'LP "Why?" com "En Directo" han sigut reeditats en format CD per la discogràfica Picap. A més a més, el març de 2010 es va publicar un recopilatori, ''Lets Get Smashed'', amb tots els singles que va gravar Máquina! durant la temporada 1969-1972.
 
Després de molts anys d'inactivitat, Jordi Batiste ha reunit algun cop alguns membres originals de la formació junt amb altres músics. A la "Sala Europa" de Granollers el 2004, i en l'àmbit del festival ''Euroyeyé 07'', celebrat a la ciutat [[Astúries|asturiana]] de [[Gijón]] on van oferir un concert el 5 d'agost de [[2007]]; i també a la plaça de la Catedral de [[Lleida]], el 22 de setembre de 2007.