Emmanuel Chabrier: diferència entre les revisions

El millor de Chabrier rau en el seu optimisme que ha portat a comparar-lo amb els seus amics, els pintors impressionistes, dels quals posseïa una col·lecció on figurava entre altres, ''El Bar des Folies Bergère'' de [[Manet]], que avui l'hauria convertit en multimilionari. Més afí encara a aquests pintors que [[Bizet]], encarnava com ells el gust pels colors frescos, alegres, en una època en la quequè tendim a oblidar fins a quin extrem es cultivava la tristesa; tenebrositat de [[Zola]] i de tots els escriptors naturalistes, planys dels simbolistes, furors espaordits de [[Léon Bloy]], amargants mesquineses del [[Teatre]] lliure, foscors i melodrames dels pintors oficials, nostàlgia d'un [[Henri Duparc]], grissalla inconsolable d'un [[Ernest Chausson]]. Hom aprecia entre els temes familiars dels seus amics pintors i un Chabrier que aplica els seus descobriments harmònics als gèneres més desprestigiats, operetes i fins i tot romances de saló, tonades de cafè cantant, i que mescla al seu gust un sentimentalisme en definitiva entendridor –''La Sulamite'', l<nowiki>'</nowiki>''Oda a la música'', ambdues per a solista i cor femení-, hereu per línia directa de [[Gounod]], a qui aquest fanàtic de [[Bayreuth]] professava una fonda estima. Se li criticà que camuflés darrere la vivesa de la seva harmonia una brevetat en els desenvolupaments.