Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: en el que tarda > en què tarda
 
Aquests són els nou destinacions en què l'ànima pot caure després de despistar del camí dels déus. Aquest distracció es deu a la diferència que hi ha entre els cavalls i l'auriga de l'ànima i el dels déus.
L'ànima és alada i al caure del camí perd aquestes ales. En fer una vida filosòfica durant tres vides això farà que l'ànima torni a ser alada i no es quedi a la terra pel període de 10.000 anys que és el temps en el quequè tarda a sortir novament les ales.
 
En el decurs del diàleg es parla també de la retòrica i es busca la seva definició. Aquesta a la vegada és comparada amb els supòsits mestres de l'època en retòrica com [[Gòrgies de Leontins]], Lísies, i alguns sofistes. També es fa al·lusió a [[Pèricles]] que va aprendre per [[Anaxàgores]] la naturalesa de les coses. Segons el Sòcrates platònic això és fonamental perquè Pèricles va desenvolupar la seva retòrica a partir d'un coneixement de l'universal encara que no prengués bones decisions segons el parer de Sòcrates, era perdonat per exercir la retòrica amb fins naturals. Finalment parla sobre l'escriptura a això ens hem de remuntar al mite de Thamus i Theuts que eren el rei d'Egipte i una divinitat, coneixedor d'un gran nombre d'arts però sobretot de les lletres, respectivament. El mite dóna a entendre que el rei d'Egipte reclama a Theust que l'escriptura no és la veritable saviesa de l'home sinó més aviat el record que un té a través de la paraula ([[Anamnesi (filosofia)|anamnesi]]).
1.120.671

modificacions