Arnold Hauser: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
Línia 57:
== Crítica ==
L'orientació marxista dels escrits de Hauser suposa el seu rebuig per part dels crítics de dretes, entre ells l'historiador de l'art anglés [[Ernst Gombrich]]. La seva famosa obra ''[[Història de l'Art]]'', fou publicada tan sols un any abans que la ''[[Sozialgeschichte der Kunst und Literatur]]'' de Hauser. L'aclaparadora crítica de Gombrich fou publicada a ''The Art Bulletin'', al Març de 1953, i recollida després a ''Meditations on a Hobbyhorse and other Essays on the Theory of Art'' al 1963. D'aquest article s'extrauen aquestes paraules de [[Ernst Gombrich]]:
{{cita|''«If Mr. Hauser finds that he is concerned with entities in history which constantly elude his grasp, if he finds that the bourgeoisie and the aristocracy, rationalism and subjectivism constantly seem to change places in his field of vision, he should ask himself whether he is looking though a telescope or a kaleidoscope.».''<ref name="Meditations">Meditations on a Hobbyhorse and other Essays on the Theory of Art. Londres, Editorial Phaidon 1963. </ref>}}
Encara que els pensaments de Gombrich són un reflex del clima general anticomununista que comportà la [[Guerra Freda]], també té a veure amb la seva intolerància a l'''[[historicisme]]'' i les generalitzacions. D'aquesta manera segueix les consignes del seu company i filòsof [[Karl Popper]], el llibre del qual (''Open Society and its Enemies'') critica les idees "totalitàries" d'altres teòrics com [[Plató]], [[Hegel]] o [[Marx]]. Així que, Gombrich rebutja el ''[[materialisme dialèctic]]'' seguit per Hauser, i les seves contradiccions:<ref>Books and writers, ''Arnold Hauser (1892-1978)''. Consultat el 6 de Juny del 2014 des de http://www.kirjasto.sci.fi/hauser.htm</ref>
{{cita|''«"To us non-Hegelians, the term 'contradiction' describes the relations of two 'dictions' or statements such that they cannot both be true . . ." ».''<ref> name="Meditations on a Hobbyhorse and other Essays on the Theory of Art. Londres, Editorial Phaidon 1963. <"/ref>}}
[[Ernst Gombrich]] utilitza altres mètodes per als seus estudis, basant-se en la iconologia i la [[iconografia]], desenvolupades per [[Erwin Panofsky]]. Recomanava a Hauser un micro-anàlisi més detallat i una major atenció a les institucions, als hàbits mentals i a les expectatives dels artistes i del públic.<ref name="uam">SACCONE, Daria (2010). Sobre La historia social del arte y la literatura de Arnold Hauser. Consultat el 6 de Juny de 2014 des de http://www.uam.es/otros/estetica/DOCUMENTOS%20EN%20PDF/SEGUNDA%20TANDA/DARI%20SACCONE.pdf</ref>
 
El crític [[Joseph Hodin]] va presentar una ressenya sobre l'obra de Hauser utilitzant-la merament com a propaganda ideològica anti-comunista. Hodin no plantejà un anàlisis de l'obra, sinó que aquesta li va servir per a escriure un manifest contra el [[marxisme]]. Segons el seu pensament, les teoríes marxistes havien transformat l'art rus en un instrument de propaganda comunista. Així que ''[[Sozialgeschichte der Kunst und Literatur]]'' havia de ser un llibre molt perillós.<ref>SACCONE, Daria (2010). Sobre La historia social del arte y la literatura de Arnold Hauser. Consultat el 6 de Juny de 2014 des de http://www.name="uam.es/otros/estetica/DOCUMENTOS%20EN%20PDF/SEGUNDA%20TANDA/DARI%20SACCONE.pdf<"/ref>
 
Per altra banda, el crític ex-trotskista [[Clement Greenberg]] i el grup intelectual americà [[Old Left]] valoraren positivament el seu plantejament metodològic degut a que Hauser proposava un estudi de les condicions socials per a poder llegir les produccions artístiques.<ref>O'BRIAN, John, ''Greenberg on Hauser: The Art Critic as Book''(2008). Consultat el 6 de Juny de 2014 des de Critichttp://www.uqtr.uquebec.ca/AE/Vol_14/modernism/OBrian.htm. Consultat el 6 de Juny</ref>