Llast (nàutica): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Corregit: "de Amèrica" |
||
Línia 5:
Aquesta tècnica va ser desenvolupada a finals del [[segle XIX]] en substitució del tradicional ús de sòlids per al llastat, la preparació era més costosa, però amb el temps ha estat reconeguda com un problema mediambiental de primer ordre, provocat per la introducció artificial d'espècies alienes en ecosistemes que acaben per desequilibrar en entrar en competència amb espècies autòctones.
Entre els casos més greus d'intrusió afavorida per la tècnica d'aigües de llast es troba el del musclo zebra '' [[Dreissena polymorpha]] '', originari del [[mar Caspi]] i [[mar Negre|Negre]], i estès a les aigües continentals
El 1991 el "Comitè de Protecció del Medi Ambient Marí" (MEPC en les seves sigles en anglès), va adoptar la resolució 50 (31) - Normes per prevenir la introducció d'organismes no desitjats i patògens per la descàrrega de l'aigua de llast i sediments dels vaixells - mentre que la "[[Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides]]" (UNCED), portada a terme en [[Rio de Janeiro]] a [[1992]], va reconèixer l'assumpte com una preocupació internacional major. L'any 2004, es va adoptar el Conveni Internacional per al Control i Gestió de l'Aigua de Llast i Sediments dels Bucs "(BWM Convention) que requereix a tots els vaixells implementar un Pla de Gestió d'Aigua de Llast i Sediments aprovat per l'Administració Marítima dels governs, i l'entrada en vigor tindrà lloc a la ratificació d'almenys 30 estats. A data 30 de setembre de [[2007]], 10 estats (entre ells Espanya) representant un 3,42% del tonatge mundial havien ratificat el Conveni.
| |||