Els Pastorets d'Igualada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la contrària, ja > la contra, ja
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 12:
Les monges de les [[Escolàpies]] tenien una sala molt gran i maca, i accediren a deixar-la a l'agrupació teatral. Els assajos però, es realitzaren en la seva major part a la Cooperativa. Del Centre Nacional aconseguiren algun decorat i uns vestits mig estripats que tenien arraconats. Compongueren l'escenografia els decorats aconseguits, algun de pintat com el de la cuina, i algun altre natural: uns pins autèntics servien de bosc: per posar-los calgué foradar l'escenari, amb la qual cosa les monges posaren el crit al cel. Amb cadires plegables i algunes de llogades ompliren la sala.
 
El major problema més gran de la sala fou que aquesta no tenia telar, la qual cosa volia dir que els decorats s'havien de treure cada vegada. Els decorats eren penjats tots, un rere l'altre, doblegats. Cada vegada despenjaven el de davant i el treien fora de la sala, al pati, a la vegada que desdoblegaven el darrere seu. Aquest sistema també s'emprà tots els anys posteriors que es representaren els Pastorets a les Escolàpies.
 
Quant als actors, malgrat la majoria provenir dels "Caçadors del Noya", alguns no havien trepitjat mai un escenari. Gràcies a la propaganda la representació fou un èxit, aconseguit un ple. Fins aquells moments els únics Pastorets representats eren els de l'Elenc Artístic Montserrat, dels que foren competidors. DegutA acausa de l'èxit obtingut, es realitzaren quatre representacions més dels Pastorets aquell primer any: a la Cooperativa, i a [[Prats de Rei]]. Tres es feren al teatre de la Cooperativa i resultaren també plens, la Cooperativa no costava gaire d'omplir. Com a anècdota direm que en Lluquet i en Rovelló s'enfonsaven a l'infern per lapel "conxa"coverol on hi havia l'apuntador. L'altra fou a Prats de Rei, un cop acabades les de la Cooperativa. Li proposaren al president de l'entitat que tenia al càrrec el teatre d'aquesta població, de fer-hi els Pastorets, pagant-los només el desplaçament i alguna coseta més si es feia caixa. Com que feia molts anys que no es representaven en aquesta població, l'actuació també gaudí d'un gran èxit.
 
Els Pastorets es representaren els set primers anys a les Escolàpies, i posteriorment tres anys al teatre de la Cooperativa "La Victòria", que de fet era la seu del grup. En aquells moments, l'Esbart era ja l'únic grup que en solitari mantenia els Pastorets any rera any, fet que dura fins a l'actualitat. Els diferents grups teatrals, que feien Pastorets, anaren desapareixent, quedant només l'Esbart Igualadí. Només algun grup sorgit temporalment algun any posà en escena els Pastorets, però sense continuació.
 
A partir de 1970 l'Esbart, que s'havia traslladat al Rex, presentà en aquest teatre els Pastorets, a part d'un munt d'obres més. L'Esbart seguí mantenint els Pastorets, fins i tot en el temps de crisi teatral, en quequè a Igualada es tancaven les portes. En aquell any (el 1974/75) l'Esbart anà a les Escolàpies, i adaptà el teatre altre cop per a fer els Pastorets.
 
MicaDe mica en mica, alen consolidar-se, l'entitat anà aconseguint el seu propi vestuari, decorats, focus, etc. dels Pastorets, evitant així la despesa que provocava haver de llogar-los cada any.
 
L'any 1980 l'Esbart es trasllada al teatre de l'[[Ateneu Igualadí]]. Des de llavors l'evolució ha estat "in crescendo". Aquest trasllat fa que es passi d'uns Pastorets d'estar per casa, fets sobretot per mantenir la tradició, a uns pastorets de caràcter més espectacular, sempre dins del pressupost que l'Esbart té. Anteriorment el propòsit havia estat el de mantenir com fos la tradició dels pastorets, ja que moltes vegades a Igualada no hi havia cap més pastorets.
 
El primer any que es féu a l'Ateneu en un principi s'anuncià només una representació, però al final, a causa del fet que la primera omplí de gom a gom el teatre, se'n féu una altra. AlEn ser un teatre diferent s'hagueren de llogar decorats, i el primer diumenge van ser uns, i el segon diumenge van ser uns altres, ja que els primers es van haver de tornar (ja que sols era prevista una representació).
 
AlEn passar al teatre de l'Ateneu, amb ampli espai, es van iniciar les col·laboracions de diferents entitats. Fins llavors les reduïdes dimensions dels teatres permetien un joc de poques persones, sense massa comparseria.
 
==L'Esbart Igualadí==
Línia 80:
1973 Un ruc anima les escenes de pastors
 
1974 Els Pastorets tornen a les Escolàpies durant un any, degut a causa de la intensa activitat teatral igualadina
 
1975 Es torna altre cop al Rex