Dinastia almoràvit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Marràqueix al 1062, al 1075 > Marràqueix el 1062, el 1075
m Corregit: que alcançaren un > que aconseguiren un
Línia 102:
Tot i trobar-se el focus originari d'al-Àndalus, les construccions documentades es troben al nord d'[[Àfrica]]. Els edificis de caràcter religiós són els millor representats. A ells corresponen les [[mesquita|mesquites]] de [[Tilimsen]] i d'[[Alger]], les quals segueixen el model habitual de naus perpendiculars al mur de la [[qibla]]. Excepcionalment, com succeeix a la [[mesquita Qarawiyin]] de Fez, s'usen naus paralel·les a la qibla seguint el model de la [[mesquita de Damasc]]. En ambdós casos, les naus dels extrems es perllonguen formant les galeries que marquen el pati, de manera que aquest passa a tenir unes dimensions més reduïdes.
 
El suport preferit és el pilar en substitució de la columna. Adopten l'[[arc de ferradura]] i lobulat als que afegeixen arcs de ferradura apuntats, lobulats trebolats, mixtilinis i de llambrequins, formats aquests últims per xicotetes corbes, angles rectes i claus penjants. En relació al desenvolupament dels arcs apliquen des del [[salmer]] un motiu en "S", denominat serpentiforme, ja utilitzat anteriorment en el [[Palau de l'Aljaferia]] de [[Saraqusta]]. El sistema de cobertes preferit és a dos aigües, creant sostres de fusta a la mateixa volta que alcançarenaconseguiren un gran desenvolupament en l'[[art mudèjar]]. Al mateix temps realitzaren belles cobertes cupulades. Unes, representades per la cúpula davant del mihrab de la mesquita de Tilimsen, seguiran el model cordovès d'arcs entrecreuats que deixen la clau lliure si bé, en aquest cas, arranquen de trompes angulars de muqarnes i usen uns plements d'estuc calat decorats amb exuberants motius florals. A partir d'aquesta obra, en què es documenta la introducció al [[Magrib]] de la muqarna o mocarab, apareix altre tipus de cúpula denominada de muqarnes, exemplificada per l'existent en la mesquita de Qarawiyin en Fez.
 
Les produccions artístiques continuaren vinculades a les tradicions anteriors. El taller de [[tèxtil]] d'[[Almeria]] alcançà el seu complet clímax realitzant els anomenats [[attabi]]. Aquests teixits es caracteritzen per la utilització de tons més suaus amb tocs d'or formant grans cercles dobles, tangents o enllaçats, disposats en files, interior del qual es tanquen parelles d'animals. La semblança amb els teixits [[Sicília|sicilians]] ha induït a confusió entre ambdós tallers. Un problema similar plantegen els [[ivori]]s, que contenen inscripcions impersonals que no acaben d'aclarir l'adscripció a un dels dos tallers. La [[ceràmica]], per la seua part, continuà desenvolupant la tècnica de "corda seca parcial" o "total" depenent de què la decoració cobrira tota la superfície o part d'ella. Junt a aquesta, fan la seua aparició dos noves tècniques aplicades a la ceràmica no vidriada: l'esgrafiat i l'estampillat, que es generalitzarà en època almohade.