Dinastia almoràvit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Marràqueix al 1062, al 1075 > Marràqueix el 1062, el 1075 |
m Corregit: que alcançaren un > que aconseguiren un |
||
Línia 102:
Tot i trobar-se el focus originari d'al-Àndalus, les construccions documentades es troben al nord d'[[Àfrica]]. Els edificis de caràcter religiós són els millor representats. A ells corresponen les [[mesquita|mesquites]] de [[Tilimsen]] i d'[[Alger]], les quals segueixen el model habitual de naus perpendiculars al mur de la [[qibla]]. Excepcionalment, com succeeix a la [[mesquita Qarawiyin]] de Fez, s'usen naus paralel·les a la qibla seguint el model de la [[mesquita de Damasc]]. En ambdós casos, les naus dels extrems es perllonguen formant les galeries que marquen el pati, de manera que aquest passa a tenir unes dimensions més reduïdes.
El suport preferit és el pilar en substitució de la columna. Adopten l'[[arc de ferradura]] i lobulat als que afegeixen arcs de ferradura apuntats, lobulats trebolats, mixtilinis i de llambrequins, formats aquests últims per xicotetes corbes, angles rectes i claus penjants. En relació al desenvolupament dels arcs apliquen des del [[salmer]] un motiu en "S", denominat serpentiforme, ja utilitzat anteriorment en el [[Palau de l'Aljaferia]] de [[Saraqusta]]. El sistema de cobertes preferit és a dos aigües, creant sostres de fusta a la mateixa volta que
Les produccions artístiques continuaren vinculades a les tradicions anteriors. El taller de [[tèxtil]] d'[[Almeria]] alcançà el seu complet clímax realitzant els anomenats [[attabi]]. Aquests teixits es caracteritzen per la utilització de tons més suaus amb tocs d'or formant grans cercles dobles, tangents o enllaçats, disposats en files, interior del qual es tanquen parelles d'animals. La semblança amb els teixits [[Sicília|sicilians]] ha induït a confusió entre ambdós tallers. Un problema similar plantegen els [[ivori]]s, que contenen inscripcions impersonals que no acaben d'aclarir l'adscripció a un dels dos tallers. La [[ceràmica]], per la seua part, continuà desenvolupant la tècnica de "corda seca parcial" o "total" depenent de què la decoració cobrira tota la superfície o part d'ella. Junt a aquesta, fan la seua aparició dos noves tècniques aplicades a la ceràmica no vidriada: l'esgrafiat i l'estampillat, que es generalitzarà en època almohade.
|