Humfrid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al temps que > al mateix temps que
m Corregit: retornar-lis els > retornar-los els
Línia 14:
El [[859]], la tendència favorable als regnes regionals encapçalada per Esteve, fill del comte [[Hug d'Auxerre]] i de [[Nevers]] començà a instigar la revolta de [[Carles l'Infant]] contra el seu pare.
 
Els normands després d'atacar Amiens u Noyon es van dirigir cap al Roine i les costes de Septimània el 859, seguint cap a les costes mediterrànies fins a l'Àfrica per atacar després el Rosselló on van arruïnar diverses poblacions entre elles Elna i Ruscino que ja no es va recuperar, i l'abadia de Vallespir o de Nostra Senyora d'Arle. És possible que haguessin saquejat també Narbona; després vans seguir per la costa de Septimània fins a la Camarga on es van aturar per fer expedicions remuntant el Roine pels dos costats. El juny del 860 finalment Carles el Calb i Lluís el Germànic van signar la pau a Coblenza en el que van declarar actuar en nom tanmateix de Carles de Provença i de Lluís II el Jove (emperador i rei d'Itàlia), tractat en el qual va estar present Humfrid; en aquest tractat Carles s'obligava a concedir la gràcia als nobles que havien pres partit per Lluís i a retornar-lislos els béns confiscats, cosa que va complir però es va reservar disposar al seu grat de les terres que tenien per concessió reial i dels càrrecs i dignitats dels que estaven revestits.
 
El [[861]] forces musulmanes, després d'un temps de treva, [[Ràtzia de 861|atacaren Barcelona]], l'assetjaren i potser fins i tot arriben a dominar alguns ravals, però és de suposar que Humfrid va negociar la seva retirada o renovació de la treva amb el consentiment de [[Carles el Calb]] i va ser acceptada per [[Muhammad I]].