Francesc d'Olesa i Santmartí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fet de que > fet que |
m Corregit: del mon en > del món en |
||
Línia 1:
'''Francesc d'Olesa i Santmartí''' ([[Ciutat de Mallorca]], 1480-1550), noble, escriptor i preceptista mallorquí. Fill de [[Jaume d’Olesa i Sanglada]], que també fou escriptor, i d'Antònia Santmartí i Sureda, l'any [[1508]] esposà amb la seva cosina Beatriu Santmartí i Verí, amb qui tengué dos fills, Jaume i Rafel. [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] li concedí privilegi de noblesa el [[1533]] i de cavaller el [[1538]], el [[1535]] fou un dels dotze nobles que portaren el pali de l'emperador quan recalà a Mallorca camí de l'[[Jornada de Tunis|expedició de Tunis]]; fou [[jurat]] de la Ciutat i Regne de Mallorca el [[1529]] i el [[1531]] i [[jurat en cap]] el [[1549]]. Va morir el [[14 d’abril]] de [[1550]] i soterrat al [[Convent de Sant Domingo de Palma|Convent de Sant Domingo]] de la ciutat.
Com creador literari la seva obra clou, ultrapassada la cronologia convencional, les lletres catalanes medievals. És autor de la darrera preceptiva vinculada al [[Consistori de Tolosa]], però a la que vol treure ''"del sepulcre llemosí"'', ''"Art nova de trobar"'' (ca. 1538) i d’''Obra del menyspreu del
==Vegeu també==
| |||