Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i rodalies > i rodalia |
m Corregit: lectiu corria a > lectiu anava a |
||
Línia 14:
==La formació de l'ADAG. Referents estètics i ideològics. Principals membres del col·lectiu==
L'articulació del grup pot entendre's com el resultat de tota una sèrie d'assajos organitzatius del món artisticocultural local que, de temps, pugnava per obrir-se camí en un entorn urbà difícil i no gaire receptiu. El seu manifest fundacional, «Cal distingir entre les aparences i la realitat», fou firmat per trenta-cinc persones de Girona i rodalia. Entre els signants hi havia artistes de diferents tendències, però també intel·lectuals, dissenyadors, fotògrafs o joiers. La impulsió directa de les activitats del col·lectiu
Entre els referents esteticoideològics que contribuïren a la caracterització de la pràctica i el discurs d'ADAG subratllem dues línies principals de relació. L'una provenia del moviment conceptual, en especial de l'orientació sociopolítica introduïda pel Grup de Treball, i l'altra de certes teoritzacions lligades als realismes i expressionismes socials. La primera via es trobava representada pel crític d'art [[Jaume Fàbrega]], militant socialista (CSC i PSC), deixeble d'[[Alexandre Cirici]] i exideòleg del grup [[Tint-2]] de Banyoles, i la segona pel pintor i activista cultural[[ Enric Marquès]], exmembre del[[ PSUC]] i d'Estampa Popular, que a París havia format part de la [[Unió Popular d’Artistes (UPA)]], un grup integrat en l'estratègia del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP), d'afinitat maoista. En aquesta segona orientació, també hi podríem relacionar el Grup Praxis,<ref>{{Citar publicació | cognom =Selles | nom = Narcís | enllaçautor = | article = Grup Praxi 75 | publicació = [[Bonart]] | lloc = Girona | exemplar = núm. 144| data =octubre 2011 | pàgines = p. |issn = 1885-4389}}</ref> amb[[ Bep Marquès]] i [[Lluís Bosch Martí]], que conreaven el fotomuntatge. A banda d'aquestes dues grans línies, que compartien un enfocament antikantià i de caràcter marxistitzant, contrari a la concepció de l'art com a finalitat desinteressada i a la mitificació de l'artista com a individualitat demiúrgica, també caldria esmentar l'aportació de Damià Escuder, un dels divulgadors a Catalunya dels plantejaments neovitalistes i coneixedor directe de l'escena activista i contracultural londinenca, així com dels autors que radicalitzaven la tradició de modernitat que tenia en Isidre Vicens i Josep Colomer, provinents dels anys republicans i de les cultures d'esquerra, dos dels seus punts de referència. Altres membres destacats del col·lectiu foren Joan Casanovas, [[Enric Ansesa]], Jaume Faixó, Lluís Carreras, Francesc Torres Monsó, Niebla, Santiago Roca-Delpech, Montserrat Costa, [[Emili Massanas i Burcet]], Montserrat Guanter, Jordi Gispert, Vicent Huedo, Carles Vivó, Narcís Comadira o Maria Crehuet, que a París, mitjançant Marquès, havia entrat en relació amb el Front des Artistes Plasticiens de Daniel Buren.<ref>{{Citar publicació | cognom =Oliver| nom = Conxita | enllaçautor = | article = Grup Praxis 75 | publicació = [[Bonart]] | lloc = Girona | exemplar = | data =febrer 2012 | pàgines = p.27 |issn = 1885-4389}}</ref>
| |||