Ratolí (ordinador): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: dia es un > dia és un
m Corregit: va córrer a > va anar a
Línia 36:
El 27 d'abril de [[1981]] es llançava al [[mercat]] el primer [[ordinador]] amb ratolí inclòs: ''[[Xerox Star 8010]]'', fonamental per a la nova i potent interfície gràfica que depenia d'aquest perifèric, que va ser al seu torn, una altra revolució. Posteriorment, van sorgir altres computadores que també van incloure el perifèric, algunes d'elles van ser la [[Commodore Amiga]], el [[Atari ST]], i la coneguda [[Apple Lisa]]. Dos anys després, Microsoft, que havia tingut accés al ratolí de Xerox en les seves etapes de prototip, va donar a conèixer el seu propi disseny disponible a més amb les primeres versions del processador de text [[Microsoft Word]]. Tenia dos botons en color verd i podia adquirir per 195 [[dòlar | dòlars]], però el seu preu elevat per llavors i el no disposar d'un sistema operatiu que realment ho aprofités, va fer que passés completament inadvertit.
 
No va ser fins a l'aparició del [[Apple Macintosh|Macintosh]] el [[1984]] quan aquest perifèric es va popularitzar. El seu disseny i creació va córreranar a càrrec de nou de la Universitat de Stanford, quan Apple el [[1980]] va demanar a un grup de joves un perifèric segur, barat i que es pogués [[producció en sèrie |produir en sèrie]]. Partien d'un ratolí basat en tecnologia de [[Xerox]] d'un cost al voltant dels 400 dòlars, amb un funcionament regular i gairebé impossible de netejar. El president, [[Steve Jobs]], volia un preu entre els 10 i els 35 dòlars.
 
Si bé hi ha moltes variacions posteriors, algunes innovacions recents i amb èxit han estat l'ús d'una'' roda'' central o lateral, el sensor de moviment òptic per díode [[LED]], ambdues introduïdes per Microsoft en [[1996]] i [[1999]] respectivament, o el sensor basat en un làser no visible del fabricant [[Logitech]].