Sigilmasa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de el -> del riu
m Corregit: per mig de > per mitjà de
Línia 10:
El 1012 a la caiguda del califa a Còrdova, l'emirat maghrawa es va fer independent i es va apoderar de la [[regió del Draa]] i el 1016/1017 va ocupar [[Sufruy]] (Sefou), a la vall del [[Muluya]], que depenia de [[Fes]]. Va esclatar la guerra entre l'emirat de Fes i el de Sigilmasa i aquest darrer va obtenir una important victòria i es va apoderar de molts territoris que pertanyien a Fes. Aviat els maghrawa es van enfrontar als almoràvits que els van derrotar, matant a l'emir i ocupant el territori (1053): els maghrawes que foren trobats a Sigilmasa foren morts pels vencedors (1053/1054) i els que van poder fugir es van refugiar a Sufruy i foren finalment dispersats el 1063 i només van poder conservar algunes posicions a la riba del Muluya que els almoràvits van ocupar el 1070/1071. Sota els almoràvits la ciutat participà en l'estructura de govern centralitzada de l'imperi.
 
Quan els almohades van ocupar la ciutat a la meitat del segle XII, també aprofitaren la riquesa proporcionada pel comerç que passava a través de Sigilmasa. Tanmateix, la filosofia estricta imposada pels almoràvits al començament del seu regnat de Sigilmasa fou eclipsada per les pràctiques extremadament violentes dels almohades que culminaren en la massacre de molts dels jueus que vivien a la ciutat (presumiblement pacíficament sota els almoràvits). A l'inici del segle XII la ciutat fou saquejada i després el califa [[Abd-al-Wàhid ar-Raixid]] (1232-1242) la va tenir com a refugi. Cap al final de la final de la dinastia de sobirans almohades el poder va passar a la confederació berber [[Zenata]] per migmitjà de la [[dinastia marínida]]; Sigilmasa una vegada més pertanyia a una dinastia berber, en aquest cas la darrera. Els marínides la van ocupar per primer cop el 1255 però no la van dominar definitivament fins vint anys després. Fou disputada entre els benimerins de Fes i els [[abdalwadites]] de [[Tlemcen]], però aquestos darrers foren finalment expulsats. A la segona meitat del segle XIII els àrabs [[Makil]] es van apoderar dels oasis marroquins fins que [[Abu-l-Hàssan Alí|Abu-l-Hàssan Alí ibn Uthman]] (1331-1348) els va expulsar cap a [[Saguiet al-Hamra]].
El viatger marroquí [[Ibn Battuta]] va passar per Sigilmasa en el seu viatge a l'[[Imperi de Mali]] el 1352-1353; va escriure: "Vaig arribar a la ciutat de Sigilmasa, una ciutat molt bonica. Té dàtils abundants i de bona qualitat. La ciutat d'[[Al-Basra (Marroc)|al-Basra]] és com aquesta en l'abundància de dàtils, però els de Sigilmasa són superiors en qualitat". Ibn Battuta també esmenta Sigilmasa quan descriu la ciutat xinesa de [[Quanzhou]]: "En aquesta ciutat, com a totes les ciutats a la Xina, els homes tenen horts i camps i les seves cases al mig, com passa a Sigilmasa, al nostre país. Això és la causa del per què les seves ciutats són tan grans".