Diferència entre revisions de la pàgina «Ecologia»

m
Corregit: sol licitud > sol·licitud
m (Corregit: de considerats els > de considerar els)
m (Corregit: sol licitud > sol·licitud)
El primer llibre que es va publicar sobre ecologia d'Amèrica va ser el de Frederic Clements, el 1905.<ref name="Clements05">{{ref-llibre |cognom = Clements |nom = F. E. |títol = Research Methods in Ecology |editorial = University Publ. |any = 1905 |lloc = Lincoln, Nebraska |isbn = 0405103816}}</ref> En el seu llibre, Clements transmetre la idea de comunitats de plantes com un superorganisme. Aquesta publicació va obrir un debat entre l'holisme ecològic i l'individualisme que es va perllongar fins a la [[dècada del 1970]]. El concepte de superorganisme Clements proposa que els ecosistemes de progrés a través d'etapes regulars i decidida de desenvolupament serial que són anàlogues a les etapes de desenvolupament d'un organisme les parts funcionen per mantenir la integritat del conjunt. El paradigma de Clements va ser impugnada per Henry Allan Gleason.<ref name="Simberloff80">{{ref-publicació |cognom = Simberloff |nom = D. |article = A succession of paradigms in ecology: Essentialism to materialism and probalism. |publicació = Synthese |volum = 43 (1980) 3-39 |pàgines = 3–39 |any = 1980}}</ref> Segons Gleason, les comunitats ecològiques desenvolupen a partir de l'associació única i coincident dels organismes individuals. Aquest canvi de percepció posa el focus de nou en les històries de vida dels organismes individuals i com això es relaciona amb el desenvolupament d'associacions de la comunitat.<ref name="Gleason26">{{ref-publicació |cognom = Gleason |nom = H. A. |article = The Individualistic Concept of the Plant Association |publicació = Bulletin of the Torrey Botanical Club|any = 1926 |volum = 53 |exemplar = 1 |pàgines = 7–26 |url = http://www.ecologia.unam.mx/laboratorios/comunidades/pdf/pdf%20curso%20posgrado%20Elena/Tema%201/gleason1926.pdf |doi = 10.2307/2479933 |jstor = 2479933}}</ref>
 
El concepte del superorganisme Clements no ha estat completament rebutjat, però va ser una sol ·licitud excedit de l'holisme,<ref name="Wilson88">{{ref-publicació |cognom = Wilson |nom = D. S. |article = Holism and Reductionism in Evolutionary Ecology |publicació = Oikos |volum = 53 |exemplar = 2 |pàgines = 269–273 |any = 1988 |url = http://www.jstor.org/stable/3566073 |doi = 10.2307/3566073}}</ref> que segueix sent un tema significatiu en els estudis ecològics contemporanis.<ref name="Liu09">{{ref-publicació |cognom = Liu |nom = J. |cognom2 = Dietz |nom2 = T. |cognom3 = Carpenter |nom3 = S. R. |coautors=et al|article = Coupled Human and Natural Systems |publicació = AMBIO: A Journal of the Human Environment |volum = 36 |exemplar = 8 |pàgines = 639–649 |any = 2009 |url = http://ambio.allenpress.com/archive/0044-7447/36/8/pdf/i0044-7447-36-8-639.pdf |doi = 10.1579/0044-7447(2007)36[639:CHANS]2.0.CO;2 }}</ref> L'holisme es va introduir per primera vegada el 1926 per una figura polaritzant històric, un sud-africà General Jan Smuts anomenat cristià. Smuts va ser inspirat per la teoria superorganisme Climent quan va desenvolupar i publicar en el concepte unificador d'holisme, és a dir, en clar contrast amb el seu punt de vista racial com el pare de l'apartheid.<ref name="Foster08">{{ref-publicació | cognom = Foster|nom = J. B.|cognom2 = Clark|nom2 = B.|article = The Sociology of Ecology: Ecological Organicism Versus Ecosystem Ecology in the Social Construction of Ecological Science, 1926-1935|publicació = Organization & Environment|volum = 21|exemplar = 3|pàgines = 311–352|any = 2008|url = http://ibcperu.nuxit.net/doc/isis/10408.pdf|doi = 10.1177/1086026608321632}}</ref> Per la mateixa època, Charles Elton pioner en el concepte de les cadenes alimentàries en el seu llibre clàssic "Animal Ecology".<ref name="Elton27">{{ref-llibre|cognom=Elton|nom=C. S.|títol=Animal Ecology|editorial=Sidgwick and Jackson|lloc=London, UK.|any=1927|isbn=0226206394}}</ref> Elton<ref name="Elton27" /> va definir les relacions ecològiques utilitzant conceptes de les cadenes d'aliments, menjar-cicles, el menjar de mida, i descriure les relacions numèriques entre els diferents grups funcionals i la seva abundància relativa. termini d'Elton "aliments de cicle» es va substituir per "xarxa alimentària" en un text ecològics posteriors.<ref name="Allee32">{{ref-llibre|cognom=Allee|nom=W. C.|títol= Animal life and social growth|editorial=The Williams & Wilkins Company and Associates|lloc=Baltimore|any=1932}}</ref>llibre d'Elton John va obrir conceptuals il·lustrant les relacions ecològiques complexes a través de senzills diagrames de la xarxa alimentària.<ref name="Egerton07" />
 
El nombre d'autors que publiquen sobre el tema de l'ecologia ha crescut considerablement des del començament del segle XX.<ref name="Weltzin06">{{ref-publicació |cognom = Weltzin |nom = J. F. |cognom2 = Belote |nom2 = R. T. |cognom3 = Williams|nom3 = L. T. |coautors=et al|article = Authorship in ecology: attribution, accountability, and responsibility |publicació = Frontiers in Ecology and the Environment |volum = 4 |exemplar = 8|pàgines = 435–441 |any = 2006 |url = http://www.biology.duke.edu/jackson/ecophys/WeltzinFrontiers2006.pdf |doi = 10.1890/1540-9295(2006)4[435:AIEAAA]2.0.CO;2}}</ref>L'explosió de la informació a disposició de l'investigador de l'ecologia moderna fa que sigui una tasca impossible per a un individu a tamisar a través de tota la història. Per tant, la identificació dels clàssics en la història de l'ecologia és una designació difícil de fer.<ref name="McIntosh89">{{ref-publicació |cognom = McIntosh |nom = R. P. |article = Citation Classics of Ecology |publicació = The Quarterly Review of Biology |volum = 64 |exemplar = 1 |pàgines = 31–49 |any = 1989 |url = http://www.jstor.org/pss/2831684 |doi = 10.1086/416129}}</ref>
1.123.225

modificacions