Negociació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'advocacia |
m Corregit: sol licituds > sol·licituds |
||
Línia 1:
La '''negociació''' és el procés pel qual les parts interessades resolen conflictes, acorden línies de conducta, busquen avantatges individuals o col lectives o procuren obtenir resultats que serveixin als seus interessos mutus. Es contempla generalment com una forma de resolució alternativa de conflictes.
Donada aquesta definició, un pot veure que la negociació passa en gairebé totes les àrees de la vida. En l'àrea de l'[[advocacia]], un negociador expert serveix com a defensor d'una de les parts i procura generalment obtenir els resultats més favorables possibles a la mateixa. En aquest procés el negociador procura determinar el resultat mínim que l'altra part (o les parts) vol acceptar, ajustant llavors les seves sol
La negociació tradicional s'anomena de vegades ''guanyar-perdre'' a causa de l'estil de duresa dels negociadors que persegueixen aconseguir tant com puguin per la seva part. En els anys 70, els practicants i els investigadors van començar a desenvolupar l'enfocament de ''guanyar-guanyar'' en la negociació de forma que les dues parts quedaran satisfetes en haver obtingut beneficis. Això resulta positiu en evitar possibles futurs conflictes. Potser el més conegut va ser articulat pel llibre ''Getting to YES'' de Roger Fisher, William Ury i Bruce Patton, de [[Universitat de Harvard|Harvard]]. Aquest enfocament, anomenat ''Negociació de Principles'', també es diu a vegades d'obtenció de mutus beneficis. L'enfocament de guanys mutus s'ha aplicat amb eficàcia en situacions [[medi ambient|mediambientals]] (vegeu a [[Lorenzo Susskind]]) així com en les relacions de treball en les que les parts (p.ex. gerència i un [[sindicat]]) emmarquen la negociació com a via de solució de problemes.
| |||