En termes generals, el tipus d'interès representa la relació entre el risc i el possible [[guany]] (oportunitat) de la utilització d'una suma de diners en una situació i temps determinat. En aquest sentit, el tipus d'interès és el preu del diner que cal pagar/cobrar porper prendre'l prestatmanllevar-lo/cedit en préstec en un moment determinat. Per exemple, si els tipus d'interès fossin els mateixos tant per dipòsits en bancs/caixes com per l'adquisició de [[Bons de l'Estat]], com en inversions de [[capital]] en qualsevol [[empresa]], ningú invertiria en accions o col·locaria els seus diners en dipòsits bancaris. Tant les empreses privades com els bancs poden fer [[fallida]], en canvi un Estat molt rarament. Per altra banda, el risc de la inversió en una empresa determinada és més alt que el risc d'un [[dipòsit bancari]] (actualment, i degut a la crisi financera global, la majoria dels Estats garanteixen els retorns dels dipòsits bancaris, fins a una quantitat força elevada).<ref>[http://www.fgd/es/decreto1642_2008.html real decreto 1642/2008, de 10 de octubre, por el que se fijan los importes garantizados a que se refiere el real decreto 2606/1996, de 20 de diciembre, del fondo de garantía de depósitos de entidades de crédito y el real decreto 948/2001, de 3 de agosto, sobre sistemas de indemnización de los inversores] {{es}} </ref> És per això que el tipus d'interès serà menor per als bons de l'Estat que per als dipòsits a llarg termini en un banc privat, i a la vegada serà menor que els possibles interessos guanyats en una inversió empresarial.
D'aquesta manera, des del punt de vista de l'Estat, un tipus d'interès alt estimula l'estalvi, i un tipus d'interès baix estimula el [[consum]] i la [[Inversió (economia)|inversió]]. Això permet la intervenció estatal a fi de fomentar, o bé l'[[estalvi]], o bé l'expansió, segons els objectius [[macroeconomia|macroeconòmics]] generals.
