Al-Mansur (fatimita): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Des de una > Des d'una |
m Corregit: Masila el [[11 > Masila l'[[11 |
||
Línia 5:
El 943 va esclatar la revolta del imam [[ibadita]] [[nukkarita]] Abu Ammar al-A'ma i el seu cap militar [[Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí]]. Abu Yazid va conquerir [[Tébessa]] i [[Marmadjanna]] on va rebre el regal del seu ase favorit el que li va valer el malnom de ''Sahib al-himar'' ([[l'home de l'ase]]); després va entrar a [[al-Urbus]] (''Laribus'') el 15 de dhu l-hidjda del 333 ([[25 d'agost]] del [[943]]), [[Badja]] (13 de muharram del 333/[[10 de setembre]] del [[944]]) i finalment [[Kayrawan]] (23 safar del 333/[[20 de març]] del [[944]]) on va fer executar al general fatimita Khalil ben Ishak i al cadi local. Inicialment el rebel va gaudir de cert suport per l'oposició que hi havia contra els fatimites, però els abusos dels berbers aviat li van fer perdre. Va deixar al seu fill Fadl ben Abu Yazid a Kayrawan (Kairuan), i va marxar contra un exèrcit fatimita dirigit pel general Maysur al que va derrotar i matar (12 rabi I 333/[[7 de novembre]] del [[944]]). Llavors es va dirigir a [[Mahdia]] (al-Mahdiyya) que va assaltar (3 djumada II 333/[[27 de desembre]] del [[944]]) sense poder conquerir-la; en va establir el setge (gener a octubre del 945) i només fou aturat per les muralles de la ciutat. Va retornar llavors a Kayrawan on va renunciar a tot luxe i va deixar el govern en mans del imam Abu Ammar al-A'ma. Els berbers es van presentar altre cop a Kairuan per estar al seu costat. Al final del [[945]] forts combats es van produir a [[Tunis]] que va canviar de mans tres vegades; també hi va haver lluites a Badja ([[16 de novembre]] del [[945]]). Ayyub, fill d'Abu Yazid, fou derrotat pel general Al-Hasan ben Ali, però després aquest fou derrotat al seu torn i es va haver de retirar cap al país dels kutama on es va apoderar de [[Tidjis]] i [[Baghaya]], que va fortificar. Aquestes posicions esdevingueren perilloses perquè agafaven a Abu Yazid pel darrere. Abu Yazid va assetjar [[Sussa]] ([[19 de desembre]] del [[945]]). El [[16 de maig]] el hereu fatimita Ismail va enviar reforços a la ciutat que van agafar posicions el [[21 de maig]]. Mentre durava el setge va morir ([[23 de maig]] del [[946]]) el califa fatimita (al-Kaim o al-Qàim) i el va succeir Ismail (que es titulara al-Mansur al final de la campanya) que va amagar la mort del pare i el va enterrar en secret el dia [[24 de maig]] per evitar que aquesta circumstància fos aprofitada pel rebel; la força de cavalleria que aquest havia enviat a Sussa des de Mahdia, manada per Kabun ibn Tasula, va derrotar els assetjants de la ciutat ([[31 de maig]] del [[946]]); els assetjants es van poder retirar en bon orde cap a Kayrawan però en aquesta ciutat s'havia produït una revolta dels notables que havia expulsat a l'imam Abu Ammar al-A'ma, i ara va tancar les portes a Abu Yazid. Poc després Ismail entrava a Kayrawan ([[2 de juny]] del 946). Des d'una base establerta a [[Mams]] els rebels van fer diversos atacs a la ciutat (juny-juliol-agost del 946), i finalment Abu Yazid va lliurar batalla davant Kairuan el 23 de muharran del 335 ([[19 d'agost]] del [[946]]),<ref> L'Enciclopèdia de l'Islam dona aquesta data a la biografia d'Abu yazid, però dona el 13 d'agost del 946 a la biografia d'Ismail, volum VI, pàg. 420; en aquesta segona l'any de la data musulmana apareix com 345 en lloc de 335</ref> amb resultat poc favorable, i es va haver de retirar cap a l'oest a la regió del [[Zab]]. El general al-Hasan ben Ali va atacar llavors les ciutats en mans dels seguidors d'Abu Yazid com Badja, i finalment va unir el seu exèrcit amb el del califa fatimita. Una flota omeia de [[Califat de Còrdova|Còrdova]] que anava cap a la [[Ifriquiya]], va retornar en saber la retirada d'Abu Yazid.
Durant un breu respir Ismail va prendre mesures de redreçament: va dictar una amnistia fiscal per l'any en curs, exempció als seus subdits de les contribucions normals i especials i compromís de no percebre-les als anys següents excepte la ''dime'' i la ''sadaka'' en espècie. En el seu campament va fundar una nova ciutat destinada a futura capital, anomenada Sabra al-Mansuriyya. Després Ismail va sortir de Kairuan el [[29 de novembre]] del [[946]], perseguint a Abu Yazid. Va arribar a Baghaya, va passar per [[Sabiba]] i Marmadjanna i va seguir cap a [[Bilizma]], [[Tubna]] i [[Biskra]] ([[7 de desembre]] del [[946]]); allí va tirar enrere cap a Tubna i va derrotar a Abu Yazid prop de [[Makkara]] (12 djumada I-Ula/[[14 de desembre]] del [[946]]) i va entrar a [[al-Masila]]. Abu Yazid es va refugiar cap al Djabal Salat. Ismail el va perseguir en debades (el rebel es va refugiar al nord de les muntanyes del Zab al massís d'Ukar, al Djabal Maadid), i després es va dirigir cap al país [[sinhadja]] a l'oest; llavors Abu Yazid va retornar i va assetjar al-Masila. Ismail va tirar enrere i va tornar a entrar a la ciutat el [[4 de febrer]] del [[947]]. Llavors Abu Yazid es va retirar a les muntanyes Akar i Kiyana a les fortaleses de Shakir i Kiyana. El califa va sortir d'al-Masila
Llavors va fer pública la mort del seu pare i el seu ascens al tron amb el títol d'al-Mansur bi-llah. Encara durant un cert temps va pacificar el Zab a partir d'al-Masila on els Banu Kamlan aguantaven la revolta fins que es van haver de sotmetre. Llavors va anar a [[Tahart]] per castigar als rebels lawates (la tribu [[Lawata]]) i sembla que volia anar encara més lluny per impressionar als seus rivals omeies de Còrdova però una malaltia el va deixar postrat i quan es va posar millor va tornar a Ifriquiya ([[6 de novembre]] del 647), parant un temps a [[Setif]] amb els [[kutama|kutames]] que li havien estat fidels, i arribant a Kairuan dos mesos després de sortir, amb 14.000 famílies que l'acompanyaven per establir-se a la nova capital al-Mansuriyya on va entrar el dia [[13 de gener]] del [[948]]. Una burla tètrica sobre el home de l'ase, amb les seves despulles empalades, va tenir lloc a la ciutat.
| |||