Balduí II de Jerusalem: diferència entre les revisions

Balduí i Joscelí van anar en ajut de la fortalesa de Zrdana al principat d'Antioquia, assetjada per [[Ilghazi]] ([[27 de febrer]] de [[1122]]) que es va haver de retirar. El [[13 de setembre]] de [[1122]] Joscelí i Galeran del Puiset, senyor de [[Bira]], van intentar capturar a Balak ibn Bahram ibn Ortok, un cabdill turc musulmà, però aquest darrer els va sorprendre i els va fer presoners tancant-los a [[Kharpert]]. Balduí els va intentar alliberar i amb el suport d'uns 50 armenis de la ciutat es van apoderar sobtadament de la ciutadella, però sense poder retornar a Edessa. Joscelí va ser enviat a aquesta ciutat per reunir ajut, mentre Balduí i Galeran es van quedar a la ciutadella disposats a resistir, però es van haver de rendir abans de rebre ajut. En revenja Joscelí va assolar la regió d[['Alep]]. L'abril de 1123, estant el rei presoner, el consell va nomenar regent a [[Eustaqui de Grenier]], conestable i batlle del regne, fins a l'alliberament de Balduí II. El [[29 de maig]] de [[1123]] el regent, al front de l'exèrcit i aixecant la Verdadera Creu, va rebutjar un atac fatimita egipci a [[Ibelin]]; no es va aprofitar de la victòria, ja que va morir el [[15 de juny]] de [[1123]]. Balduí II fou finalment alliberat el 1124 a canvi de dos ostatges: la seva filla Yvette, de 5 anys, i [[Joscelí II d'Edessa|Joscelí]], d'uns 12 anys, fill de [[Joscelí I d'Edessa]].

 

 

El 1126 va intentar conquerir [[Damasc]] amb ajut dels templaris, però fou rebutjat per [[Tughtegin|Tughtekin]]. A Alep, el mameluc Khutlugh s'havia fet amb el poder pel seu propi compte però els seus súbdits no van tardar a revoltar-se contra la seva tirania i es van disputar la ciutat l'ortúquida Sulayman, i el seljúcida Ibrahim ibn Ridwan. Balduí va intentar aprofitar aquest conflicte per apoderar-se de la ciutat però se li va avançar l'atabeg de Mossul [[Imad al-Din Zengi]] que va entrar a Alep amb el suport de la població.