Corts de Montsó (1362-1363): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: del any > de l'any
m Corregit: esperar, el [[11 > esperar, l'[[11
Línia 9:
 
{{Caixa de citació|width=30%|bgcolor=#FDF5E6|quote=... Per què, si a morir havem, hajats per cert que no morrem ací, ans volem que vosaltres tots, prelats e clergues e cavallers e hòmens de ciutats e de viles, nos seguiscats a Saragossa, si cavalcant o a peu o en canusts si sabiets tots anar, e que allí, o per tenir corts o per que es vulla, estigam per viure o per morir. E d'açò vos requerim, e açò diem, ab tota aquella meior expressió de cor que podem, e ab gran dolor que havem de la perdició nostra e vostra.<ref>Tret de ([[#Romeu|Romeu Alfaro 1997]]: p. 98) i ([[#Pella|Pella i Forgas 1905]]: pp. 156-157).</ref>|quoted=1|salign=right|source=&nbsp;Pere IV d'Aragó. ''Parlament a les Corts''.}}
Per fí, el [[6 de febrer]] de 1363 els tractadors anuncien l'oferta acordada: 137.000 lliures —que es quedaren en 130.000 lliures— de Catalunya i el regne de Mallorca, 60.000 lliures d'Aragó i 53.000 lliures del regne de València. El [[9 de febrer]], catalans i mallorquins arribaven a un acord sobre el compartiment entre els seus braços, però aragonesos i valencians es mantingueren enfrontats; i així, el rei, fart d'esperar, el l'[[11 de febrer]] pronuncia un discurs davant l'assemblea, que mou als braços dels regnes d'Aragó i de València, dos dies després, a cedir al rei la decisió sobre els seus compartiments.<ref>[[#Baydal|Baydal Sala 2011]]: I, pp. 766-767.</ref><ref>[[#Marongiu |Marongiu 1987]].</ref>
 
Catalunya i el regne de Mallorca presenten els capítols que regulen la donació,<ref name="SM229">[[#Sanchez|Sánchez Martínez 1997]]: pp. 229-262.</ref> i posteriorment són aprovats pels braços eclesiàstic, nobiliari i de cavallers, per un costat, i reial, per altre, del regne d'Aragó, i conjuntament pels tres braços valencians, introduint petites variacions que no modificaven el fons de la proposta inicial. Aquests capítols, a banda de regular l'obtenció dels diners mitjançant el fogatge, suposaren la creació d'un nou impost, les generalitats, que gravava la producció i venda de draps de llana i l'entrada i sortida de determinats productes al seu pas per les fronteres.<ref name="SM18">[[#Sanchez|Sánchez Martínez 1997]]: p. XVIII.</ref><ref>Aquest impost indirecte obria noves possibilitats per a la recaptació fiscal, però acabà significant la creació de fronteres duaneres entre els distints territoris de la Corona, com queda clar en els acords de 1364, tant en les [[Corts de Saragossa (1364)|Corts de Saragossa]] com en les [[Corts de Barcelona-Lleida (1364)|Corts de Barcelona-Lleida]] d'eixe any ([[#Sesma|Sesma Muñoz 1983]]: pp. 161-162)</ref> Els promotors d'aquest nou impost, la burgesia catalana, pretenien establir una política econòmica clarament proteccionista, estructurada en quatre parts: prohibició de la importació de teixits estrangers, reestructuració de la indústria tèxtil, control de l'exportació de determinats productes, i control dels representants dels estaments de les Corts, els diputats, del sistema fiscal, sense participació reial.<ref>[[#Sesma|Sesma Muñoz 1983]]: pp. 153 i 155.</ref> Aquests capítols també inclouen peticions dels estaments, veritable normativa paccionada, aprovades totalment o amb objeccions parcials, pel rei, i en molts casos acabaren essent incloses en les diverses recopilacions forals.<ref>[[#Baydal|Baydal Sala 2011]]: I, p. 769.</ref>