En les eleccions de 1936 que van donar lloc a la victòria del [[Front Popular]], José Antonio no va aconseguir acta de parlamentari a l'obtenir en la primera volta només 46.000 vots en el conjunt d'Espanya, ja que la Falange es presentà en solitari. En la segona volta va tractar de presentar la seva candidatura a la circumscripció de [[Província de Conca|Cuenca]], però des de la Junta Electoral es declara que només podien presentar-se en aquesta circumscripció els qui prèviament s'haguessin presentat a la primera volta, així, José Antonio no va poder mantenir la seva immunitat parlamentària. A partir del triomf electoral del Front Popular, la situació d'agitació a Madrid i en les principals ciutats va augmentar i els enfrontaments armats entre militants dels partits de l'esquerra i els falangistes foren d'extrema gravetat.
Després d'un intent d'atemptat, el l'[[11 de març]] de [[1936]] contra el catedràtic de Dret i militant socialista [[Luis Jiménez de Asúa]], dut a terme per un militant falangista, el jutge municipal que el va condemnar fou mort a les 48 hores per pistolers falangistes. Aquests fets van determinar la il·legalització de la Falange i els seus dirigents, entre ells Primo de Rivera, van ser empresonats el 14 de març. Posteriorment els tribunals de justícia —Audiència de Madrid, en sentència de 30 d'abril de 1936, i Tribunal Suprem, en sentència de 8 de juny del mateix any—, absolgueren José Antonio i als seus declarant legítima, dintre del marc constitucional espanyol —conforme als articles 34 i 39 de la Constitució de 1931 i Llei d'Associacions de 30 de juny de 1887—, la doctrina de Falange Española, i deixaren sense efecte el processament acordat pel jutge d'Instrucció contra José Antonio i els falangistes que l'acompanyen. En el mes de juliol de 1936, Primo de Rivera seguia empresonat a [[Alacant]], després de dos judicis per diferents causes. Mentrestant, La Falange mirava amb recel i desconfiança la conspiració que s'estava gestant per a derrocar la República i que culminaria amb la rebel·lió, el 17 de juliol, de l'Exèrcit d'Àfrica, liderat pel general [[Francisco Franco]], seguida l'endemà de moltes guarnicions peninsulars.
