|
[[File:Artur Carbonell. Retrat de noia.jpg|thumb|esquerra|''Retrat de noia'', 1941. Col·lecció d'art de la Vila de Sitges]]
Amb [[Joaquim Sunyer i de Miró]], al 1929 viatjà a París on feu coneixença tant de les tendències avantguardistes en la pintura, com del teatre que conreaven [[Sacha Guitry]] i Georges Pitoëff. Ambdós fenòmens l'influïren tant, que d'aquell moment fins a la seva mort es dedicà indestriablement a les dues arts. Així, alel 1930 dirigí la seva primera obra teatral, l{{'}}''Orfeu'' de [[Jean Cocteau]] en traducció de [[Maria Carratalà i Van den Wouver|Maria Carratalà]], que s'estrenà al ''Casino Prado'' amb [[Josep Mirabent i Magrans]], Maria Dolors Bertran i Maria Planes com a actors; poc després representaria una altra obra de Cocteau, ''La veu humana''. Per altra banda, aquell mateix any també la seva primera exposició individual, a les "Galeries Areñas" de Barcelona. Els anys 30 serien de gran activitat: exposà a les Galeries Syra (1932 i 1933), a la Sala Parés, a la llibreria Catalònia <ref name=logico>Aquesta fou l'exposició "Lógico-fobista", organitzada per l'ADLAN ("Amics de l'Art Nou") que es va fer al maig del 1936, i que fou l'exposició més important del [[surrealisme]] espanyol, i l'única que edità programa. Alguns dels artistes que hi participaren foren els pintors Artur Carbonell, [[Esteve Francès]], [[Antoni Garcia i Lamolla|A.G. Lamolla]], [[Joan Massanet i Juli|Joan Massanet]], [[Ana María González Mallo|Maruja Mallo]], [[Àngel Planells i Cruanyes|Àngel Planells]], [[Remei Varo]] i Juan Ismael González i els escultors [[Leandre Cristòfol i Peralba]], [[Àngel Ferrant i Vázquez|Àngel Ferrant]], [[Ramon Marinel·lo i Capdevila|Ramon Marinel·lo]] i [http://www.artehistoria.jcyl.es/artesp/contextos/8253.htm Jaume Sans] ({{ref publicació|nom=Dolors|cognom=marin Silvestre|títol=Remedios Varo, incendiaria de la imaginación|publicació=Art Anarquia|exemplar=núm. 5|data=verano 2000|url=http://www.soliobrera.org/pdefs/a5.pdf}})</ref> (1936); fou elegit membre de la directiva del [[Cercle Artístic de Sant Lluc]] i assessor de la junta dels [[Amics de l'Art Nou]]; i dirigí diverses obres de teatre: ''Caps de recanvi'' de [[Jean-Victor Pellerin]] <ref>Es representà al ''Casino Prado Suburense'', en traducció de [[Maria Carratalà i Van den Wouver|Maria Carratalà]] ([http://www.traces.uab.es/gelcc/escriptores/autores/destacades/carratala.html Llista de traduccions de Maria Carratalà])</ref> (1931), ''Egmont'', de [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]] <ref>També traduïda per Maria Carratalà. Es representà al ''Casino Prado'' en commemoració del centenari del dramaturg alemany.</ref><ref>{{ref publicació|nom=Salvador|cognom=Marsal|títol="Egmont" a Sitges|publicació=Mirador|data=22 de setembre 1932|exemplar=núm. 190|pàgina=5|url=http://ddd.uab.cat/pub/mirador/mirador_a1932m9n190.pdf}}</ref> (1932), ''Antonieta o la tornada del marquès'' de [[Tristan Bernard]] <ref>Es representà el 17 de gener del 1934 al [[Teatre Studium]] (Barcelona) a càrrec del ''Lyceum Club de Barcelona'', amb traducció de Maria Carratalà. Posteriorment es representà a l'"Ateneu Empordanès" de Barcelona (7.2.1935).</ref> (1934), ''L'indigent'' de [[Charles Vildrac]], ''Sopar de comiat'' d'[[Arthur Schnitzler]] i ''Su esposo'' de [[George Bernard Shaw|G.B.Shaw]] (1933), ''Abans d'esmorzar'', d'[[Eugene Gladstone O'Neill|Eugene O'Neill]] (traducció de [[Ramon Planes i Izabal]]), ''A la sortida'', de [[Luigi Pirandello|Pirandello]] (1935), ''Davant la mort'' d'[[August Strindberg]] i ''L'innocent'' de [[Henri René Lenormand]] <ref>El ''Lyceum Club'' de Barcelona representà ambdues obres al Teatre Studium de Barcelona, en traducció de Maria Carratalà</ref> (1936). També fou en aquest període que [[Josep Vicent Foix|J.V.Foix]] li dedicà una composició al seu llibre ''KRTU'', composició que n'acompanyava dues més dedicades a [[Salvador Dalí|Dalí]] i [[Joan Miró|Miró]]. Una edició moderna de l'obra és ''J.V.Foix. Obra poètica'' Barcelona: Quaderns Crema, 1983, en edició de [[Jaume Vallcorba-Plana]].
Acabada la [[guerra civil espanyola|guerra]], Artur Carbonell es dedicà intensament al món teatral. L'any 1940 s'incorporà com a professor de "Dibuix i Realitzacions Escèniques" al claustre de l'[[Institut del Teatre]]. En una tesi de doctorat del 2007 es fa una comparació amb la coetània "[[Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual]]": {{cita|''A l'Institut'' [del Teatre], ''en canvi, semblava que ni ells mateixos es prenguessin gaire seriosament això de fer teatre, amb honroses excepcions, com ara Artur Carbonell a la secció d'Escenografia o [[Bartomeu Olsina]] a Interpretació.''|Oriol Puig Taulé|L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època <ref>{{ref web|nom=Oriol|cognom=Puig Taulé|títol=L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època [tesi doctoral<nowiki>]</nowiki>|lloc=Bellaterra|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona|data=2007|pàgina=25|url=http://www.recercat.net/bitstream/2072/4348/1/Escola+d'art.pdf|ref=oriol}}</ref>}} L'any 1952 va ser escollit sots-director de l'Institut del Teatre. A l'any següent fundà amb [[Marta Grau]] una companyia pròpia, el ''Teatro del Arte'', que representà a Barcelona ''La discreta enamorada'' de [[Lope de Vega]] (1941), ''Las medallas de Sara Dowey'' de [[James Matthew Barrie|J.M.Barrie]] i ''El Gran Teatro del Mundo'' de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca]] (1943), ''Eco y Narciso'' de Calderón (1944, amb [[Aurora Bautista]] i [[Maria Assumpció Balaguer i Golobart|Maria Assumpció Balaguer]]), ''[[Medea (teatre)|Medea]]'' d'[[Eurípides]] (1945, novament amb Aurora Bautista), ''El tiempo es un sueño'' de Lenormand (1946). La majoria dels decorats i dels figurins foren obra d'Artur Carbonell, també.
|
