Diferència entre revisions de la pàgina «Ducat de Saxònia»

m
Robot substitueix 'heredar' per 'heretar'
m (Bot posa {{cal coor}})
m (Robot substitueix 'heredar' per 'heretar')
Amb la divisió de l'Imperi Carolingi pel [[Tractat de Verdun]] ([[843]]) el territori a l'est del Rin va passar a ser el Regne Franc Oriental, que acabaria convertint-se amb l'actual Alemanya. Sense un poder central fort, les tribus germàniques es van haver de valer per elles mateixes per defensar-se dels atacs dels víkings al nord i els eslaus a l'est. El capitost de la tribu va prendre el títol de duc.
 
El primer duc saxó va ser Otó l'il·lustre (880-912), de la dinastia liudolfinga (descendents de Liudolf), que va aconseguir estendre el seu poder a Turíngia. El seu fill Enric va ser escollit rei d'Alemanya (919-936). Enric és considerat com el fundador del regne d'Alemanya. El seu fill [[Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic|Otó I]] (936-973) va ser el primer rei germànic a rebre la corona imperial per part del Papa (962), i a mesura que passava cada cop menys tems a Saxònia va nomenar-ne marcgravi i governador al noble Herman Billung, tot i que en cap document figura que rebés el títol de duc. El seu fill va heredarheretar el càrrec del seu pare i aconseguí fer-se reconéixer com a duc.
 
Després de cinc ducs de la casa Billung i un de la Supplinburg, per acabar governant la [[casa de Welf]]. Amb els [[welfs]] el ducat arribà a la màxima esplendor, però després de la revolta del duc Enric el Lleó contra els reis hohenstaufen i la seva derrota el 1180, el ducat va ser dividit en tres parts més petites: Westfàlia va passar a formar part de l'arquebisbat de Colònia, Brünswick i Lüneburg quedaren a mans dels welfs, i la resta del ducat fou entregat a la dinastia ascaniana.
1.289.783

modificacions