Bonaventura Pagès: diferència entre les revisions

Després d'estudiar Dret, s'inscriví al col·legi de París, però restà poc temps a la ciutat. S'adherí a la causa de la [[Revolució francesa de juliol|revolució de 1830]] i el 19 d'agost fou nomenat sots-prefecte de Prada. En aquesta posició, el 17 de novembre intervingué davant el governador espanyol de Puigcerdà per tal de garantir l<nowiki>'</nowiki>''statu quo'' a la frontera; i, paralel·lament, mentre els revoltats cremaven el [[Gran Seminari de Perpinyà]], Pagès salvà el seminari menor de Prada. Al 30 de juliol del 1832 va ser traslladat, amb el mateix càrrec, a [[la Tour-de-Pin]], a l'[[Isèra]], on debutà enviant a tots els alcaldes de la seva demarcació una circular on manifestava la seva lleialtat a la [[Monarquia de Juliol|monarquia]] i en què es vantava d'haver contribuït a deposar el govern revolucionari. En ocasió d'una bullanga a Lió el 1834, improvisà batallons de [[Guàrdia nacional francesa|guàrdies nacionals]] i els portà a la ciutat veïna, alhora que feia perseguir i detenir els revoltats, actuació que li valgué el reconeixement dels seus superiors, encara que no dels seus administrats. Aprofità l'avinentesa per demanar la prefectura d'Ain, però s'hagué de conformar amb la sots-prefectura de [[Sarreguemines]] ([[Mosel·la]]). El 14 d'abril del 1838 passà a la de [[Rethel]] ([[Ardenes (departament)|Ardenes]]) i al juny del 1840 fou nomenat prefecte -per fi- de l'[[Alt Loira]]. Al primer d'agost de l'any següent passà a la prefectura de la [[Losera]] i rebé, alhora, el nomenament de [[Legió d'Honor|cavaller de la Legió d'Honor]]. En el seu nou post combaté martingales d'algunes persones influents, i el diputat Bruno Rivière de Larque se'n queixà al ministre de l'Interior [[Tanneguy Duchâtel|Duchatel]], que destituí en Pagès al juliol del 1843. Aquest tornà a Prada, on covà la seva rancúnia tres anys fins que alel 1848 la caiguda del govern el portà a la prefectura del [[Departament del Jura|Jura]] el 6 de novembre, i a la de la [[Costa d'Or]] l'11 de gener. El 14 de desembre del mateix 1849 rebé la creu d'oficial de la Legió d'Honor. Després d'una visita del [[president de la República francesa]] [[Napoleó III|Lluís Napoleó]] amb diversos incidents, Pagès caigué en desgràcia i va ser enviat a Rennes el 7 de març del 1851; i al 9 de desembre, després del [[Cop d'estat del 2 de desembre del 1851|cop d'estat]], en va ser revocat el nomenament per tebior en l'exercici de les seves funcions. Mai més no tingué ja un càrrec de govern.