Carles Sarthou Carreres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Carlos. Al 1926 > Carlos. El 1926
m Corregit: i, al 1940 > i, el 1940
Línia 12:
La seua inquietud cultural comença a manifestar-se l'any 1909 amb la publicació d'estudis com "Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón", o "Impresiones de mi tierra", que motiven la seua col·laboració com a autor del volum corresponent a Castelló en la "Geografía General del Reino de Valencia" dirigida per [[Francesc Carreras Candi]] l'any [[1913]]. Eixe any és nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i adscrit a la Comissió Provincial de Monuments de Castelló (l'any 1921 ho seria de la de València). En 1919 és designat delegat reial de Belles Arts a Castelló.
 
Ja traslladat a [[Xàtiva]], dirigeix el [[Centre de Cultura Valenciana]] i, pels seus treballs en la recuperació del patrimoni artístic i documental de la ciutat, al 1923 rep el títol de Fill Adoptiu i, alel 1940, el de Cronista Oficial. Durant aquests anys, Sarthou Carreres, pioner de la fotografia documental, recopila una gran col·lecció gràfica de centenars de clixés sobre cristall i cel·luloide (únic testimoni en l'actualitat de molts monuments i paisatges desapareguts a causa de la guerra o de l'activitat urbanística) que es tradueix en dos importants volums: "Castillos de España" i "Catedrales de España", prologats per [[Azorín]], a més d'una gran quantitat de xicotets estudis de temàtica artística i contingut religiós. Va ser col·laborador habitual de publicacions com "Nuevo Mundo", "[[La Il·lustració Catalana]]", "Arte y Letras", "ABC", "La Tribuna", "Nuevo Mundo", "Juventud Valencianista" o "Arte y Letras".
 
L'any [[1946]] es va jubilar de la carrera judicial a [[Vicálvaro]], el que li va permetre dedicar-se més intensament a l'activitat cultural. Va ser acadèmic corresponent de Belles Arts a Xàtiva (1953), membre de la [[Institució Alfons el Magnànim]] (1956), i de la "[[Hispanic Society]]" de [[Nova York]] (1959), col·laborador de nombroses revistes de divulgació i director del [[Almodí de Xàtiva|Museu Municipal de Xàtiva]] fins al 1961. La seua darrera publicació (d'un llistat que abasta els 83 títols) va ser un estudi sobre "Iconografia Mariana" (1961). Entre altres distincions va rebre la Medalla del Mèrit Turístic, Gran Creu de Plata de la Societat d'Amics dels Castells d'Espanya, Cronista d'Honor de la Corona d'Aragó, i va ser President de l'Associació Nacional de Secretaris Judicials d'Espanya.