Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: Encara al 1900 > Encara el 1900
Per la porta de la capella de Sant Martí, o de la Santa Espina, o bé per la del [[presbiteri]], costat de l'Evangeli, s'entra a la sagristia. Al costat septentrional del presbiteri hi havia la sagristia de planta quadrada de 9,79 m. de costat, amb un sostre de volta a cel ras, de la forma de les que es denominen per esquilfe, tenint per [[coberta]] una armadura de fusta, rebia llum per unes finestres col·locades en les arrencades de les voltes. Rodeábanla per tres dels seus costats les acostumades i sumptuoses còmodes amb armari, de fusta tallada obscura, amb l'aparador del crucifix al centre d'un dels costats. A l'oest substituïen a la còmoda dos grans armaris, un dels quals guardava penjats induments sagrats, i l'altre, col·locats en gradería, adorns de l'altar, entre els quals es veien altes imatges, que abans de la irrupció napoleònica eren de plata. Llúia al centre de la peça una gran i bella taula amb sobre de marbre de colors, destinada als induments de la missa cantada. Per testimoni de [[Andreu Avel·lí Pi i Arimon|Pi i Arimon]] es constata l'existència d'una pintura sobre fusta, de la Mare de Déu amb el Nen Jesús, de [[Ticià]], ja perduda a finals del segle XIX.
 
Les [[calaixera|còmodes]] i armaris atresoraven gran multitud de sagrats induments, i en especial de capes pluvials precioses, de tal manera que es considerava a aquesta sagristia com la primera de totes les de Barcelona després de la de la Catedral. Encara alel 1900 quedaven custodiats en poder d'unes monges un [[tern]] de plata amb flors d'or teixides, un altre tern encarnat brodat d'or, una [[casulla]] de plata amb flors teixides, una altra igual al tern encarnat, dues més de fil de plata, una altra amb flors de color, una altra de [[domàs]], una altra de [[ras]] amb flors d'or brodades, una altra encarnada de fil d'or, i altres diverses llises, una casulla de teixit de plata amb profusió de brodats d'or, plata i sedes de colors, que es deia ser regalada per [[Papa Benet XIII]].
 
Igualment abundaven allà relíquies, bé que algunes estaven en els seus respectius altars. Entre elles un llibre de [[pergamí]] que conté el «''llibre IV de les Sentències''», escrit de mà de Sant [[Tomàs d'Aquino]] <ref>Gaietà Barraquer (pàg. 23) esmenta amb profusió de detalls arguments en favor de l'autoria original d'aquest document</ref> sembla que perdut durant els avalots del [[1835]].
1.121.519

modificacions