Convent de Santa Caterina (Barcelona): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en que es > en què es |
m Corregit: Encara al 1900 > Encara el 1900 |
||
Línia 192:
Per la porta de la capella de Sant Martí, o de la Santa Espina, o bé per la del [[presbiteri]], costat de l'Evangeli, s'entra a la sagristia. Al costat septentrional del presbiteri hi havia la sagristia de planta quadrada de 9,79 m. de costat, amb un sostre de volta a cel ras, de la forma de les que es denominen per esquilfe, tenint per [[coberta]] una armadura de fusta, rebia llum per unes finestres col·locades en les arrencades de les voltes. Rodeábanla per tres dels seus costats les acostumades i sumptuoses còmodes amb armari, de fusta tallada obscura, amb l'aparador del crucifix al centre d'un dels costats. A l'oest substituïen a la còmoda dos grans armaris, un dels quals guardava penjats induments sagrats, i l'altre, col·locats en gradería, adorns de l'altar, entre els quals es veien altes imatges, que abans de la irrupció napoleònica eren de plata. Llúia al centre de la peça una gran i bella taula amb sobre de marbre de colors, destinada als induments de la missa cantada. Per testimoni de [[Andreu Avel·lí Pi i Arimon|Pi i Arimon]] es constata l'existència d'una pintura sobre fusta, de la Mare de Déu amb el Nen Jesús, de [[Ticià]], ja perduda a finals del segle XIX.
Les [[calaixera|còmodes]] i armaris atresoraven gran multitud de sagrats induments, i en especial de capes pluvials precioses, de tal manera que es considerava a aquesta sagristia com la primera de totes les de Barcelona després de la de la Catedral. Encara
Igualment abundaven allà relíquies, bé que algunes estaven en els seus respectius altars. Entre elles un llibre de [[pergamí]] que conté el «''llibre IV de les Sentències''», escrit de mà de Sant [[Tomàs d'Aquino]] <ref>Gaietà Barraquer (pàg. 23) esmenta amb profusió de detalls arguments en favor de l'autoria original d'aquest document</ref> sembla que perdut durant els avalots del [[1835]].
|