Enric Vicent Sòria i Parra: diferència entre les revisions

Enric Sòria va nàixer a [[Oliva (Safor)|Oliva]] (la Safor) el 1958. És llicenciat en Història per la [[Universitat de València]]. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a corrector, traductor, professor de català i redactor. Com a escriptor, ha publicat els poemaris ''Mirall de miratges'' (1981), ''Varia et memorabilia'' (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València de literatura de 1983, ''El joc i el foc'' (1989), ''Compàs d'espera'' (1993) i ''L'instant etern'' (1999), Premi de la Crítica de l'[[IIFV]] i [[Premi Carles Riba de poesia|premi Carles Riba]]. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles ''Incitacions'' (1997) i ''L'espill de Janus'' (2000) ([[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or d'assaig]], 2001) És autor del dietari ''Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic'' (1990), obra guardonada amb el [[Premi Joanot Martorell de narrativa|premi Joanot Martorell]] de 1990 i amb el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or de dietari]] de 1992, i el 2004 ha estat premiat amb el [[Premi Carles Rahola d'assaig|Carles Rahola d'assaig]] per ''La lentitud del mar (Dietari 1989-1996)'' que també va ser premiat amb el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or de dietari]] alel 2006. També ha publicat l'assaig ''Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990)'' (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara [[El Temps]], [[Daina]], [[L'Ullal]], [[Papers]] o [[Saó]]. Juntament amb [[Heike van Lawick]] ha traduït ''[[La metamorfosi]]'' (1989) de [[Franz Kafka]] i ''Confessions d'un opiòman anglès'' (1995) de [[Thomas de Quincey]]. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües.