Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en -> a construir
m Corregit: Farmàcia al 1949 > Farmàcia el 1949
Línia 31:
 
== Història ==
Inicià les primeres classes a la Universitat de Barcelona el 1845, a l'edifici universitari de l'antic [[Convent del Carme (Barcelona)]]. A partir del curs 1874-1875, la Facultat es va traslladar a l'ala dreta del Pati de Ciències, a l'Edifici Històric de Plaça Universitat. La postguerra espanyola va portar a una profunda reorganització de la universitat a l'estat amb la creació del concepte de ciutat o zona universitària que, en particular, va donar lloc al Decret sobre ordenació de la Facultat de Farmàcia alel 1949 i la necessitat de buscar un edifici propi per a la Facultat atés el nombre creixent d'alumnat i les exigències de la docència i les pràctiques. Aquest edifici es va aixecar en un solar de l'antiga Riera Blanca, a [[Pedralbes]], i marcà els orígens de l'actual zona universitària de Barcelona com a gran projecte urbanístic de la ciutat. El Pla d'ordenació urbanística de l'actual [[avinguda Diagonal]], força controvertit per a molts tècnics, transformarà la part alta d'aquesta artèria del traçat urbanístic de la ciutat en un entorn universitari. Inicialment, en l'espai de la Riera Blanca es va pensar a construir-hi el Col·legi Major Universitari [[Sant Raimon de Penyafort]] i cobrir la demanda d'estudiants, però un seguit de decisions ministerials i necessitats estratègiques canvien el seu destí fins a esdevenir, finalment, la seu de la Facultat de Farmàcia present. Al final de l'any 1957, després d'un llarg procés, l'edifici de la Facultat és enllestit i comencen de manera regular les classes. Quant a la seva estructura com edifici, en destaca l'entrada porticada del disseny del Col·legi Major i les dues ales que, en el seu disseny original corresponia a les habitacions de planta de nois i noies de manera separada. Pocs anys més tard, al davant de la Facultat s'hi edifiquen dos [[col·legi major|col·legis majors]] -inicialment només masculins- que són Fra [[Juníper Serra]] i Sant Raimon de Penyafort, que impedien la sortida directa de Farmàcia a l'avinguda Diagonal, tot un cas excepcional en la nova zona universitària que es va eixamplant.
 
==Història recent==