Furry Lewis: diferència entre les revisions

L'estil de Lewis, Blues de Memphis, era molt usat per els [[songsters]] que operaven dins i al voltant de Memphis durant els anys 20, en aquest estil, el valor d'una cançó es trobava en la història que relatava, i tendien a donar suport a les seves paraules amb riffs repetitius hipnòtics i guitarres amb [[slide]] subtils. La veu suau de Lewis i el treball ràpid amb [[slide]], eren especialment eficaços en aquest estil. Va enregistrar molts temes a finals dels anys 20, entre ells; "Kassie Jones", "Billy Lyons & Stack-O-Lee" i "Jutge Harsh Blues" (més tard anomenat "Good Morning Judge").

 

 

Aquest èxit es limitava als discs barats per músics negres per a clients negres. Lewis no rebia ni fama ni fortuna per als seus esforços. El 1962, tanmateix, era enregistrat pel folklorista George Mitchell i es començava a recuperar. El 1969, Lewis era enregistrat pel productor Terry Manning, a casa den Lewis, que estava al llit de feia temps. Aquest enregistrament es va llençar a Europa per Barclay Records, i més tard durant els primers anys 90 per Lucky Seven Records als Estats Units, i una altra vegada al 2006 per Universal. La cançó de Joni Mitchell, "Furry Sings the Blues", (en el seu àlbum d'Hejira) tracta sobre Lewis i la música de Memphis, composta durant els primers anys 1970. (Lewis menyspreava la cançó de Mitchell i li reclamava de pagar-li royalties).