Henry St John: diferència entre les revisions

A la primera ocasió que se li oferí, que va ser el trencament de [[William Pulteney, 1r comte de Bath|Pulteney]] amb Walpole al 1726, s'esforçà per organitzar una oposició en conjunció amb Pulteney i Wyndham; i, al 1727, començà la famosa sèrie de cartes als "Artesans", atacant els Walpoles, signats com "''un Escriptor Ocasional''". Es guanyà la duquessa de Kendal mitjançant un suborn de £11.000 provinents de les finques de la seva dona, i amb l'aprovació de Walpole va obtenir una audiència amb el rei Jordi. El seu èxit va ser imminent, i es pensà que el seu nomenament com a ministre en cap estava assegurat. Segons les pròpies paraules de Walpole, "''mentre que St John tenia la duquessa totalment al seu costat no és necessari que afegeixi el que podia o havia haver estat en conseqüència.''", i es preparà pel seu acomiadament. Però un cop més la "''sort de Bolingbroke se li girà en el moment que estava a punt de florir''", i els seus projectes i esperances s'arruïnaren en morir el rei al juny.

 

Bolingbroke es retirà desconcertat i decebut de la refrega a França durant el mes de juny, residint principalment al château d'Argeville, prop de [[Fontainebleau]]. Va escriure "Cartes sobre l'estudi de la Història" (impreses de manera privada abans de la seva mort i publicades el 1752) i "Autèntic ús del retir". El 1738 visità Anglaterra, esdevenint un dels principals amics i consellers de [[Frederic del Regne Unit (príncep de Gal·les)|Frederic, el príncep de Gal·les]], qui ara encapçalava l'oposició, i va escriure per a l'ocasió "El Rei Patriota", que conjuntament amb un assaig previ, "L'Esperit del Patriotisme", i amb "L'Estat dels Partits durant l'ascensió de Jordi I", van ser confiats a [[Alexander Pope|Pope]] i no van ser publicades. Fracassant, però, en obtenir cap participació a la política, tornà a França al 1739, i posteriorment es va vendre Dawley. El 1742 i 1743 tornà a visitar Anglaterra, barallant-se amb Warburton. El 1744 s'assentà finalment a [[Battersea]] amb el seu amic Hugh Hume, el 3 [[Comtat de Marchmont|comte de Marchmont]], estant present a la mort de Pope al mes de maig. Descobrí que el poeta havia fet imprimir 1.500 còpies de "El Rei Patriota", fen que publiqués una versió correcta al 1749, i va tenir un nou altercat amb Warburton, que defensà el seu amic contra les amargues calúmnies de Bolingbroke, la conducta del qual era generalment comentada, publicant "Epístola familiar de l'home viu més insolent".