Henry St John: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Walpole al 1726 > Walpole el 1726 |
m Corregit: i, al 1727 > i, el 1727 |
||
Línia 82:
El 1723, gràcies a la mediació de la minyona de la reina, [[Ehrengard Melusine von der Schulenburg, Duquessa de Kendal i Munster]], tornà a Londres. Walpole, dubtant, acceptà el seu retorn. El 1725 el Parlament li permeté mantenir el seu el Parlament li va permetre mantenir el seu estat real però sense poder per exercir-lo. Però això va ser en conseqüència d'una ordre preremtòria del rei, contra els desigs de Walpole, que havia aconseguit mantenir la seva exclusió de la Cambra dels Lords. Comprà una fica a [[Dawley]], prop d'[[Uxbridge]], on renovà la seva intimitat amb [[Alexander Pope|Pope]], [[Jonathan Swift|Swift]] i [[Voltaire]], participà en les discussions literàries de Popes, i va escriure filosofia per ''Essay on Man''.
A la primera ocasió que se li oferí, que va ser el trencament de [[William Pulteney, 1r comte de Bath|Pulteney]] amb Walpole el 1726, s'esforçà per organitzar una oposició en conjunció amb Pulteney i Wyndham; i,
Va escriure més assaigs, signats com a "John Trot", que aparegueren als "Artesans" el 1728, i el 1730 seguí "Observacions sobre la Història d'Anglaterra" de [[Humphrey Oldcastle]], atacant la política de Walpole. Les opinions impulsades per Bolingbroke continuaren a la Cambra dels Comuns mitjançant Windham, i es feren grans esforços per establir una aliança entre els Tories i els Whigs a l'oposició. La Llei d'Impostos de 1733 i la Llei Septènnia de 1734 li donà noves oportunitats per seguir atacant el govern, amb Bolingbroke donant-hi suport mitjançant una nova sèrie d'articles de l'estil dels "Artesans" titulats "Una Dissertació sobre els Partits"; però el moviment es col·lapsà després de les noves eleccions, que tornaren a Walpole al poder el 1735 amb una gran majoria.
| |||