Henry St John: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: correcta al 1749 > correcta el 1749
m Corregit: i, al 1717 > i, el 1717
Línia 75:
Bolingbroke fugí disfressat cap a París, un gran error. En un error encara més gran s'uní al [[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia|Pretendent]], va ser fet comte i es va fer càrrec dels afers exteriors a la cort dels Estuard. La revolta de 1715 va ser pífia i la mort de Lluís XIV significava que el Pretendent havia perdut el seu patrocinador principal; el rei [[Lluís XV de França|Lluís XV]] volia fer la pau amb Gran Bretanya i es negà a encotillar-se en altres esquemes. Al març de 1716 Bolingbroke canvià de bàndol de nou. Havia perdut els seus títols i propietats quan el Parlament votà una llei acusant-lo de traïció. Esperava recuperar les bones gràcies del rei Jordi, i intentà aconseguir-ho en pocs anys.
 
Va escriure les seves "Reflexions a l'Exili" i, alel 1717, la seva carta a [[William Wyndham, 3r Baronet|Sir William Wyndham]] explicant la seva posició, carta considerada com una de les seves millors composicions, però no va ser publicada fins al 1753 quan ja havia mort. El mateix any, inicià una relació amb una vídua, Marie Claire Deschamps de Marcilly, amb la que es casà el 1720, dos anys després de la mort de la seva primera esposa. Comprà una finca a La Source, prop d'[[Orléans]], on residí, estudià filosofia, va fer una crítica a la cronologia de la Bíblia, i va ser visitat entre d'altres per [[Voltaire]], qui expressà admiració pel seu aprenentatge i atencions.
 
[[File:Henry St John, 1st Viscount Bolingbroke (1678-1751).jpg|thumb|200px|Henry St John, 1r Vescomte Bolingbroke. Atribuit a [[Charles Jervas]]]]