Josep Oriol Molgosa i Valls: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ref> al 1880 > ref> el 1880
m Corregit: Tomasa]]'' al 1892 > Tomasa]]'' el 1892
Línia 6:
Al llarg de la seva carrera professional tocà diverses tecles en el món del teatre barceloní: va ser <ref name="teatre"/> apuntador (1870, [[teatre Odeon]]), actor (1882, [[Teatre Espanyol de Barcelona|teatre Espanyol]]), gerent (1883-1886, diversos teatres del passeig de Gràcia), representant (1887, [[Teatre Novedades (Barcelona)|teatre Novedades]]) i, finalment i per molts anys, administrador <ref name="abc"/> del [[Teatre Tívoli (Barcelona)|teatre Tívoli]] (1887-1902). A més, escriví, traduí o arranjà gran nombre d'obres de teatre, i feu imprimir fullets amb arguments de peces representades.
 
Fou autor d'un important nombre d'obres de teatre. Per bé que moltes quedaren inèdites (per exemple ''César el mulato, drama en 4 actos'', del 1883; ''Un mató ó'l dia de San Joseph''), també se'n publicaren moltes altres, en català i en castellà. En destaquen ''[[#resurreccio|Una resurrecció]]'' (1887), ''[[#jan|Mestre Jan o l'honra del treball]]'' (1895) i, en castellà, la força citada ''[[#sitio|El sitio de Gerona]]'' (1887). Col·laborà en publicacions periòdiques, especialment <ref>{{ref publicació|títol=Resenya de "Caprichos de sobremesa"|publicació=La Ilustració Catalana|exemplar=305|data=31 de març 1893|pàgina=95|url=http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/ilcatalana/id/4778/show/4776/rec/89}}</ref> al ''Diario de Comercio'' que havia dirigit en [[Pere Estasen i Cortada|Pere Estasen]], però també en altres, com al 1863 a la revista madrilenya ''Semanario Popular'' (''La choza'', al núm. 10; ''El arbol de la rigidez'', al núm. 15), al 1874 a ''La Rondalla'' (''La negra intenció d'un negre'', p. 40), a l{{'}}''Almanac de [[l'Esquella de la Torratxa]]'' (''La camisa de l'amor'', 1891; ''Separació'', 1892; ''Á Joseph O. Molgosa'', 1893) i a ''[[La Tomasa]]'' alel 1892 (''Escatimadora'', poesia) i al 1903 (poema ''Voluntaris catalans''). El 1893 aplegà un seguit d'escrits circumstancials <ref>{{ref publicació|títol=Ressenya de "Caprichos de sobremesa"|publicació=La Vanguardia|data=22 de marzo de 1893|pàgina=3|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1893/03/22/pagina-3/33418972/pdf.html}}</ref> en el volum ''[[#caprichos|Caprichos de sobremesa]]'', que s'autoedità. També traduí i arranjà obres d'altres autors ([[#cyrano|Edmond Rostand]], [[#lajarte|Théodore Lajarte]]). Durant el temps que fou administrador de teatre, [[#Impressions|edità força llibrets]] amb l'argument, i de vegades fragments del text, de les obres que s'hi representaven.
 
Va ser membre de la societat humorística "[[Niu Guerrer|El Niu Guerrer]]" (apareix com a secretari al <ref> {{ref llibre|cognom=Museu Frederic Marès|títol=La Barcelona irreverent. De la Societat del Born al Niu Guerrer (1858-1910)|col=Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions, 16|lloc=Barcelona|editorial=Ajuntament de Barcelona|any=2013|pàgina=129|url=http://w110.bcn.cat/fitxers/icub/museumares/catlegirreverenta412ok..414.pdf}}</ref> 1880)