Matilde Escalas i Xamení: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ja al 1882 > ja el 1882 |
m Corregit: morí al 1936 > morí el 1936 |
||
Línia 21:
'''Matilde Escalas i Xamení''' <ref>Variants gràfiques: '''Escales''' i '''Chamení'''</ref> ([[Palma de Mallorca]], [[1860]] - febrer de [[1936]]) va ser una compositora i pedagoga [[Illes Balears|balear]].<ref>{{ref publicació|títol=Baleares [necrològica de Matilde Escalas<nowiki>]</nowiki>|publicació=La Vanguardia|data= 23 de febrer de 1936|pàgina=28|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/02/23/pagina-28/33132056/pdf.html}}</ref>
Filla d'un apoderat de banca, Jaume Escalas, i de Rosa Chamení, va ser educada en el sí d'una nombrosa família (eren set germans), en un ambient musical i cultural molt refinat: la Victòria, la gran de les germanes, era cantant; en Jaume tocava el clarinet; en Fèlix era pintor i escriptor. La Matilde, per la seva banda, destacà en els camps de la interpretació, la composició i la pedagogia musicals. Començà a estudiar música a Ciutat de Mallorca, però ja el 1882 donava classes de piano a Barcelona, alhora que aprenia composició amb [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]]. S'integrà en l'ambient inquiet i bohemi de la [[Renaixença]], i hi feu amistat amb [[Santiago Rusiñol i Prats|Rusiñol]], [[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]] i [[Joaquim Mir i Trinxet|Mir]]. Després d'haver viscut a Barcelona, la Matilde feu llargues estades a la residència familiar de [[Santanyí]] als estius, mentre passava els hiverns a Palma, on es relacionava amb els ambients culturals illencs i feia concerts per a grups reduïts d'amics. El 1914 <ref>{{ref publicació|títol=Crónica telegráfica de provincias: Palma|publicació=La Vanguardia|data= 19 de febrer de 1914|pàgina=12|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1914/02/19/pagina-12/33330927/pdf.html}}</ref> va rebre el nomenament provisional de professora de música a l'Escola Normal de Mestres de la capital mallorquina. Després d'un casament semblantment forçat, es retirà al nord de l'illa, i durant llargs anys romangué en la obscuritat pública; morí
Pertangué a la prolífica generació de compositores del Modernisme ([[Carme Karr i Alfonsetti|Carme Karr]], [[Lluïsa Casagemas i Coll|Lluïsa Casagemas]], [[Narcisa Freixas i Cruells|Narcisa Freixas]], [[Isabel Güell]], [[Lluïsa Denís]]) <ref>{{ref publicació|nom=Santi|cognom=Terraza|títol=Qui era la model?|publicació=[[L'Eco de Sitges]]|data=7 de març del 2014|exemplar=núm. 6.237|pàgina=23}}</ref> i va ser autora de cançons per a veu i piano, i obres per a piano sol, amb influències de primer italianes i posteriorment franceses. També va ser autora de ballables. El pintor Santiago Rusiñol la va suposadament retratar <ref>{{ref publicació|nom=Vinyet|cognom=Panyella|enllaçautor=Vinyet Panyella|títol=Les dones sense nom i l'enigma de Miss Mc Flower|publicació=[[L'Eco de Sitges]]|data=7 de març del 2014|exemplar=núm. 6.237|pàgina=22}}</ref> en la peça ''Miss Mc Flower'' (i potser en altres obres), pertanyent a la col·lecció [[Sitges|sitgetana]] del [[Cau Ferrat]]. El seu nebot-nét [[Romàs Escalas i Llimona|Romà Escalas]], flautista i musicòleg, n'ha estudiat la figura i l'obra.
| |||