Nikolai Ixvèrnik: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Però al 1956 > Però el 1956 |
m Corregit: abandonà al 1953 > abandonà el 1953 |
||
Línia 50:
Triat diputat del [[Soviet Suprem de l'URSS]] (1938-1966), Ixvèrnik va participar en l'organització de la legislatura Soviètica i va ser elegit nou president del [[Consell de les Nacionalitats]] (12 gener 1938 - 10 de febrer de 1946). Després del [[XVIII Congrés del PCUS|XVIII Congrés]] va ser aprovat com a membre candidat al Politburó (22 març 1939 - 5 octubre 1952).
Durant la [[Gran Guerra Patriòtica]], Ixvèrnik va ser responsable de la gran evacuació de la indústria soviètica davant l'avanç [[Tercer Reich|alemany]] i president de la Comissió Estatal Extraordinària per identificar i investigar les atrocitats dels nazis (2 novembre 1942 a 9 de juny de 1951). El 1944 va ser elegit vicepresident primer del Presídium del Soviet Suprem i President del Presidium del [[Soviet Suprem de la RSFS de Rússia]] (4 de març de 1944 fins al 25 de juny de 1946). Després del conflicte, al 1946 va ser escollit [[Caps d'Estat de la Unió Soviètica|President]] del [[Presídium del Soviet Suprem de l'URSS|Presídium]] de la [[Soviet Suprem de la Unió Soviètica]], succeint al recentment traspassat [[Mikhaïl Kalinin]], i sent, nominalment, el Cap de l'Estat Soviètic. Fins al 1952 no accedí al [[Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica|Politburó del Comitè Central]], encara que l'abandonà
Després de la mort de [[Stalin]] el 15 de març de 1953, Ixvèrnik va ser substituït com a President Soviètic per [[Kliment Voroixílov]]. Tornà a la seva tasca com a dirigent de la central sindical soviètica. Però el 1956, el nou líder soviètic [[Nikita Khrusxov]] recomanà a Ixvèrnik per càrrec de President del Comitè de Control del Partit, posant-lo al capdavant de la [[Comissió Ixvèrnik]] per a la rehabilitació de les [[Gran Purga|víctimes de les purgues]] de l'[[estalinisme]]. El 1957, Ixvèrnik tornà a ser membre titular del Politburó, seguint allà fins a la seva jubilació el 1966, després del [[XXIII Congrés del PCUS]].
| |||