Terenci Thos i Codina: diferència entre les revisions

El 1867, el [[26 de novembre]], es casava amb Maria de l'Encarnació de Bofarull i de Palau a la parròquia de Sant Josep de Mataró. En el casament actuaren de testimonis els seus amics i prestigioses plomes del ''Diario de Barcelona'', en Josep Coll i Vehí i n'Estanislau Reynals i Rabassa. D'aquest matrimoni en nasqueren quatre fills. El 1876 va morir la seva esposa i, des d'aquell moment, es dedicà plenament a la seva feina. Fou professor al [[Maristes Valldemia|Col·legi Valldemia]],<ref name="Gurrera">{{ref-web|url=http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/113457/233410 |títol=El primer projecte educatiu del Col·legi Valldemia |consulta= 6 agost 2012 |cognom=Gurrera i Lluch |nom=Montserrat |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= |obra=Sessió d'Estudis Mataronins [en línia], Núm. 23 |pàgines=151-168 |lloc=Mataró |editor=Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner |data=2006 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref> de la que fou vice-director<ref name="Vellvehí">{{ref-web|url=http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/113455/233408 |títol=La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia |consulta= 6 agost 2012 |cognom=Vellvehí i Altimira |nom=Jaume |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= |obra=Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 |pàgines=129-136 |lloc=Mataró |editor=Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner |data=2006 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref> i on dirigí el butlletí<ref name="Vellvehí"/> fins al 1888. El 1876 fou nomenat catedràtic de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona i, més endavant, catedràtic de Legislació industrial. Però a aquesta tasca docent, que el portava diàriament de Mataró a Barcelona, cal afegir-hi la seva tasca professional com a jurista. Era advocat i al llarg de la seva vida professional assessorà particulars, empreses i grans corporacions com ara la companyia minera per a la que treballava el seu germà, o l'Ajuntament de Mataró o el de Vilassar de Mar, per als que en fou conseller, com també fou assessor de marina dels districtes de Mataró i Masnou o de l'avuiantiga Caixa d'Estalvis Laietana entre tants d'altres afers.

Terenci Thos i Codina va estar al darrere de nombroses associacions culturals i d'iniciatives ciutadanes que s'encaminaven a donar sortida als nous reptes que propiciava la societat canviant del seu temps. Així, des del 1864 formà part de la Comissió de l'Acadèmia de Belles Arts per a la restauració del [[monestir de Ripoll]]. Fou l'impulsor de la primera exposició industrial i agrícola celebrada a Mataró durant les Santes de 1865 en l'Escola Pia. Contribuí decisivament a la creació de l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró, fou un dels impulsors del Circulo Católico, recolzà l'Associació Excursionista de Mataró, fundà [[l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa]], fou degà del Col·legi d'Advocats de Mataró i president de la junta de govern de la Caja de Ahorros de Mataró, embrió de l'actualextinta Caixa d'Estalvis Laietana, entre un extens llistat d'iniciatives ciutadanes.

L'obra literària de Terenci Thos és extensa, diversa i, sobretot, dispersa. Dispersa en la premsa i en altres publicacions periòdiques de l'època. I quan diem diversa ens referim a la diversitat de gèneres que tractà: poeta llorejat, articulista i traductor. La seva producció és bilingüe, obres en català i obres en castellà. Com a poeta, quasi exclusivament va escriure en català i com a periodista i articulista ho féu indistintament, però sobretot en castellà. Entre 1864 i 1867 feu un article setmanal en el [[Diari de Barcelona|''Diario de Barcelona de avisos y notícias'']]; entre 1895 i 1896, també setmanalment, publicà un article breu o recopilà notícies curtes en el suplement "Fulla catalanista" del ''Diario de Mataró y comarca''. Entre 1868 i 1888 va dirigir el ''Boletin del Colegio de Valldemía'', fent-se càrrec dels articles que obrien cada número. Però a més d'aquestes col·laboracions fixes, ocasionalment també publicà articles a ''Revista catalana'', ''Revista de Catalunya'', [[La Veu del Montserrat|''La Veu del Montserrat'']], ''La España Regional'', ''[[La Veu de Catalunya]]'', ''El Semanario de Mataró'' o a ''Revista mataronesa''. A més, a banda dels seus articles i dels seus poemes, col·laborà en la premsa barcelonina fent arribar notícies breus, que no signava però que identifiquem clarament, a la ''Renaixença'' i ben segur a ''Lo Gay saber''. I cal afegir encara la més que probable col·laboració, també facilitant notícies breus, en butlletins d'entitats com ara el de l'Asociación Artístico Arqueológica Barcelonesa de la que n'era membre com en Josep M. Pellicer des de 1877. El 1887 va escriure i publicar la ''NecologíaNecrología del eminente orador sagrado D. [[Ermengol Coll de Valldemia|Hermenegildo Coll de Valldemia]]'' en lloança del fundador de l'esmentat ''Col·legi Valldemia''.<ref name="Thos">{{ref-llibre|cognom=Thos i Codina |nom=Terenci |enllaçautor=Terenci Thos i Codina |títol=Necología del eminente orador sagrado D. Hermenegildo Coll de Valldemia |editorial=Imprenta Barcelonesa |lloc=Barcelona |data=1877 |isbn= }}{{es}} </ref>