Revisió del 14:45, 10 abr 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: seu us en > seu ús en ← Edició anterior		Revisió del 08:59, 9 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: NACA al 1951 > NACA el 1951 Edició següent →
Línia 15: [[Fitxer:Blunt body reentry shapes.png\|thumb\|right\|250px\|Diverses formes de vehicles de reentrada (NASA)]] Aquestes quatre fotografies d'ombra, representen les primeres formes que es van estudiar pels vehicles de reentrada. Les fotografies d'ombra ([[::en::Schlieren photography\|shadowgraphs]] en anglès) permeten veure les pertorbacions d'un fluid quan el creua un objecte a gran velocitat. H. Julian Allen i Alfred J. Eggers, Jr. de la NACA alel 1951 va descobrir que, contràriament al que la intuïció ens podria dir, que un vehicle amb una punta esmussada o poc esmolada (poc aerodinàmica) feien molt més eficaç l'escut tèrmic destinat a protegir-lo. Així amb simples principis d'enginyeria va demostrar que la càrrega tèrmica que experimentava un vehicle era inversament proporcional al seu coeficient de fricció, és a dir com més fricció generava el vehicle menys s'escalfava. I això és així perquè fent un vehicle poc aerodinàmic, l'aire "no es pot apartar" de la trajectòria del vehicle prou ràpidament de manera que es forma com una mena de coixí d'aire que empeny l'ona de xoc i els gasos sobreescalfats enllà del vehicle. Aquest efecte provoca que la majoria de gasos sobreescalfats no estiguin en contacte directe amb el vehicle de manera que l'energia calorífica es manté a la capa de xoc que després s'escapa al voltant del vehicle per després acabar dissipant-se a l'atmosfera. [[Fitxer:Mk 2.jpg\|thumb\|250px\|left\|Versió prototip del vehicle de reentrada Mk-2 (RV)]]

Reentrada atmosfèrica: diferència entre les revisions