Virregnat de Nova Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Nord, al 1682 > Nord, el 1682 |
m Corregit: descobertes al 1949 > descobertes el 1949 |
||
Línia 54:
Diverses premonicions en anys anteriors van fer creure a [[Moctezuma II|Moctezuma]] [[Xocoyotzin]], líder asteca o tlatoani, que el final del seu imperi estava a prop. Una antiga profecia resava que Quetzalcóatl, fundador del seu imperi, tornaria sota l'aparença d'un home blanc i barbut. Per això, en veure Cortés, va creure que la profecia s'havia complert i li donà allotjament al seu palau, construït per [[Axayácatl]]. Els espanyols decidiren aprofitar la situació per obtenir riqueses i influencia dins la cort asteca. Però diversos sectors de la societat no estaven conformes i decidiren fer veure a Moctezuma el seu error, però Tlatoani es negà a acceptar la seva culpa. Al juny de 1520, un grup d'homes espanyols detingueren a Moctezuma i proclamaren la conquesta, però el poble s'amotinà. Cortés ordenà a Moctezuma sortir a calmar als seus súbdits, els quals en lloc d'obeir al seu monarca, el començaren a apedregar. L'emperador morí pocs dies després. Cuitláhuac, parent proper del difunt Moctezuma, prengué a les seves mans la responsabilitat del govern [[asteca]], i amb venjança per la Matança del Temple Major, decidí llançar al poble sobre els espanyols, amb qui tingueren una aferrissada batalla la nit del 30 de juny. Les estratègies indígenes, amb l'ajuda de la Triple Aliança, aconseguiren expulsar de la ciutat als conquistadors, en aquest acte els espanyols perderen prop de mil soldats i diversos caudals de diners i or. Es diu que Cortés plorà derrotat al peu d'un abatoll, motiu pel qual es coneix aquest fet com [[Nit Trista]].
Durant el seu trajecte a la [[Gran Tenochtitlán]], Cortés havia aconseguit les aliances de pobles subjugats pels asteques, com Tlaxcala i Chalco. Veient-se derrotat, decidí reunir les seves forces amb la dels seus aliats, i així, al gener de 1521, després de més de sis mesos de la seva derrota, Cortés començà la marxa cap a la ciutat que el va veure vençut durant la Nit Trista. Els asteques eren ara governadors per [[Cuauhémoc]], doncs Cuitláhuac havia mort al novembre, víctima de la verola, malaltia portada pels espanyols i pel qual no estaven preparats els natius ni tenien cura. Així, al març, Cortés començà a assetjar la ciutat, va tallar l'aigua i els recursos bàsics de sanitat, comunicació i comerç. Tot hi les seves aliances amb Texcoco i Tacupa, la ciutat es va haver de rendir al 13 d'agost, marcant així l'inici del domini espanyol. Cuauhtémoc, líder asteca, intentà escapar en una balsa pel llac Texcoco, però fou arrestat. Empresonat a Coyoacán, li varen cremar els peus perquè confessés la ubicació del seu tresor. Després de negar-se, el portaren a una expedició a Amèrica central, el 1525. Rere les sospites de conspiració el condemnaren a mort, fou penjat el 25 de febrer de 1525. Va ser enterrat a [[Ixcateopan]], on les seves restes foren descobertes
== La fundació ==
| |||