Volkert Simon Maarten van der Willigen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'insostenibilitat -> la insostenibilitat de
m Corregit: això al 1851 > això el 1851
Línia 9:
Quan l'Athenaeum Illustre de Deventer s'abolí a l'any 1864, se'l va nomenar conservador del Gabinet de Física del [[Museu Teyler]] de [[Haarlem]], on [[Jacob Gijsbertus Samuël van Breda]] va renunciar al seu càrrec nou mesos més d'horaabsn, però al contrari de Van Breda, Van der Willigen no dirigí el Gabinet Paleontològic-Mineralògic.<ref name="Teylers">[http://www.teylersmuseum.eu/index.php?item=116&i_id=6366&lang=nl Van der Willigen], Museu Teyler {{nl}}</ref><ref name="Turner">Gerard L'E. Torner [http://instrumenten.teylersmuseum.nl/components/com_vr/pdf/Practice.pdf The Practice of Science in the Nineteenth Century: Teaching and Research apparatus in the Teyler Museum] p.14-17</ref> Durant els anys al Museu Teyler, Van der Willigen publicà 51 ponències.<ref name="Turner"/>
 
Com a científic, Van der Willigen feu un treball significatiu en la recerca en unitats físiques, on intentà utilitzar la longitud d'ona de llum per establir una nova unitat de distància estàndard i fiable. En aquella època hi havia unitats circumdants perquè els errors es cometien en l'estàndard originalment resolut basat en la circumferència de la terra. Per això alel 1851 el Ministre de l'Interior dels Països Baixos va demanar a la Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Països Baixos aconseguir aquest estàndard tant per a la llargada com per al pes. Inspirat per aquesta discussió i una publicació del científic suec [[Anders Ångström]] el 1855, Van der Willigen decidí dedicar-se primer a la determinació de l'[[índex de refracció]] i a la longitud de l'ona de llum, per poder definir la unitat de llargada. Entre els anys 1866 i 1867 construí al jardí interior del Museu Teyler un petit observatori amb aparells molt precisos per determinar la latitud ([[telescopi zenital]]) i temps ([[cronòmetre nàutic]]) amb la [[xarxa de difracció]]. També hi utilitzà un [[regulador astronòmic]], [[heliòstat]], [[espectròmetre|espectroscopi]], [[xarxa de difracció]], [[microscopi]] amb [[micròmetre (aparell)|micròmetre]], [[termòmetre|termòmetres]] i [[baròmetre|baròmetres]]. També demanà els estàndards de llargada (got) i pes (coure).<ref name="Teylers" /> Combinant aquests aparells intentava determinar l'estàndard de llargada fent ús d'un [[pèndol de segons]] (inicialment un [[Pèndol de Foucault]], més tard un [[Pèndol reversible de Repsold]] que arribava en breu després de la seva mort). A més a més d'això, també adquiria aparells d'acústica, sobre la qual aparentment organitzava una sèrie de conferències al museu.<ref name="Turner"/>
 
Van der Willigen esdevingué membre implicat de la societat de Haarlem, va ser per exemple membre de l'ajuntament de Haarlem des de 1864 (l'any de la seva arribada) fins a 1878 (l'any de la seva mort).