Robert d'Aguiló: diferència entre les revisions

Era un cavaller que formava part de les tropes normandes que arribaren al regne d’Aragó sota el comandament el comte Rotró de [[Perché|comtat de Perché|Perché]], cosí d' [[Alfons I d'Aragó]]. El seu nom podria ser una catalanització d'Aculley (llatí ''Aculeo'') també anomenat Culley i avui dia Rabodanges (proaprop d'[[Argentan]] a [[Normandia]]). Altres fonts suposen que va prendre el nom del [[castell d'Aguiló]] a l'[[Alt Penedès]]. MesMés tard la seva família es va dir "Tarragona".

*[[Guillem de Tarragona|Guillem]], l'hereu. AssassinatSuposadament assassinat per ordre de l'[[arquebisbe de Tarragona]] el [[1168]]

Posteriorment, rebé de l'arquebisbe [[Sant Oleguer|Oleguer]] de [[Tarragona]], el [[1129]], bona part de les terres de la ciutat i el [[Camp de Tarragona]] amb títol de ''príncep'' de la ciutat de Tarragona, terres conquerides pel comte [[Ramon Berenguer IV]], i en lasles que havia de procedir al repoblament i la defensa (de la donació foren exclosos els bens eclesiàstics).

L'atorgament d'una carta de repoblació als habitants de [[Tarragona]] ([[1149]]) i la designació del seu fill Guillem per al govern de Tarragona abans de la seva mort, provocà enfrontaments amb el nou arquebisbe, [[Bernat de Tort]] que considerava que no hi tenia dret ja que la ciutat pertanyia a l'arquebisbat i per tant a l'església, i fora doncs de la senyoria de Robert. El [[1151]] l'arquebisbe cedí els seus drets sobre Tarragona al rei, però Robert no ho va acceptar. El [[1153]] s'arribà a una entesa amb l’arquebisbel'arquebisbe i el comte [[Ramon Berenguer IV]] de Barcelona que suposava una renunciarenúncia de Robert.

Va morir no abans de [[1154]], i no després de [[1157]]. El seu fill Guillem, que el va succeir, no va reconèixer la renunciarenúncia del pare, i va defensar el seus drets amb les armes contra el nou bisbe [[Hug de Cervelló]]. L’anyL'any [[1168]] a Tarragona i davant el rei es se celebrà un judici en el qual es considerà vàlida la cessió feta per Robert a l’arquebisbel'arquebisbe, però es concedí a la família Aguiló el dret de nomenar vegueries i justícies. Aquesta concessió no va agradar al bisbe Hug i el mateix any Guillem fou assassinat a [[Tortosa]], i segons el seu germà Berenguer d'Aguiló el crim fou instigat pel bisbe.