Axel Springer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tancar al 1941 > tancar el 1941
m Corregit: Només al [[2006 > Només el [[2006
Línia 52:
Sota la pressió d'una comissió del govern federal que considerava el [[monopoli]] de Springer com una amenaça contra la llibertat de premsa va vendre el 1968 les seves participacions a Bravo, Das Neue Blatt, Eltern, Jasmin, Kicker i twen per tal d'obtenir el consentiment de la federació de les editorials. Després va fusionar les seves empreses Ullstein, Hammerich & Lesser i Axel Springer & Sohn i en va esdevenir accionista únic. Va continuar a adquirir diaris regionals com el ''Bergedorfer Zeitung'' i el ''Lübecker Nachrichten'' el que va tornar a provocar un conflicte amb el supervisor federal dels mitjans de comunicació.
 
El [[1972]], la [[Fracció de l'Exèrcit Roig]] (RAF) va atemptar contra l'edifici Springer a [[Àrea metropolitana d'Hamburg|Hamburg]], que malgrat avisos no va ser evacuat. Disset persones van sortir ferides. El 1973 Springer inaugurà la seva sisena impremta que aleshores era la més gran d'Europa. Al mateix any, la seva casa a [[Sylt]] i el seu xalet a [[Gstaad]] van ser incendiats. Només alel [[2006]], l'escriptor [[Suïssa|suís]] [[Daniel de Roulet]] va admetre el crim.
 
El 1975 va fundar la revista ''Kontinent'', un òrgan per als crítics del règim [[comunisme|comunista]] i els escriptors dissidents i unes revistes especialitzades. També va organitzar la pseudo[[competència]] en comprar una participació a l'editorial ''Münchner Zeitungs-Verlag GmbH & Co KG''. El servei federal alemany de la supervisió dels [[Càrtel (economia)|càrtels]] va impedir que n'adquirís la majoria. El 1976 fou guardonat amb la [[Medalla Jakob Fugger]], un dels premis més prestigiosos d'Alemanya.